Diario El 9 NOU
La Asamblea por los Derecho Sociales de Osona recoge firmas para la ILP que reclama la Renta Garantizada Ciudadana
última actualització: 09-05-2013 (11:10)

La campanya de recollida de signatures comença ara i s’allargarà fins a mitjan octubre. Per portar-la al Parlament necessiten 50.000 firmes.

L’objectiu de la campanya és garantir una renda de 664 euros mensuals a tots els catalans majors de divuit anys o menors emancipats, amb la situació regularitzada, que acreditin dotze mesos de residència continuada a Catalunya i que tinguin uns ingressos mensuals inferiors als 664 euros. Per l'Assemblea pels Drets Socials d’Osona, la renda garantida de ciutadania ha de ser una prioritat del govern.

La campanya de recollida de signatures comença ara i s’allargarà fins a mitjan octubre. Per portar-la al Parlament necessiten 50.000 firmes. Els seus impulsors veuen viable que la cambra catalana la pugui aprovar perquè ja han rebut el suport de diverses formacions d’esquerres de l’arc parlamentari.

Nota de premsa de l'Assemblea pels Drets Socials d'Osona

L'ASSEMBLEA PELS DRETS SOCIALS D'OSONA PRESENTA LA CAMPANYA DE RECOLLIDA DE FIRMES PER LA ILP DE LA RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA

L'Assemblea pels Drets Socials d'Osona va presentar aquest dimecres a Vic la campanya que farà a la comarca de recollida de firmes i conscienciació de la població a favor de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per una Renda Garantida de Ciutadania. A l'acte hi van assistir diversos membres de l'Assemblea, alguns dels quals també pertanyen a les associacions, entitats, sindicats i partits que formen part del grup promotor de la ILP.

La campanya és similar a la que ja es va promoure l'any passat en favor de la dació en pagament i el lloguer social en el cas de desnonaments i que a Osona va recollir gairebé 16.000 firmes, molt per sobre de la mitjana nacional. Ara l'objectiu és superar de llarg les 50.000 firmes que exigeix el Parlament de Catalunya per portar una Iniciativa Legislativa Popular a discussió a la cambra. Hi ha temps d'aquí al mes d'octubre. Des de ja, però, tant des de l'Assemblea pels Drets Socials d'Osona com de les entitats promotores de la ILP ja s'estan recollint firmes en els formularis aportats pel Parlament de Catalunya a tal efecte.

La Renda Garantida de Ciutadania és una prestació econòmica per garantir que tothom tingui uns ingressos econòmics per sobre del llindar de la probresa, que a Catalunya es quantifiquen en 664 euros per 12 pagues l'any. És un dret de cadascun dels ciutadans i ciutadanes i que està reconegut a l'Estatut d'Autonomia. Aquest dret no està condicionat a l'obligació de realitzar activitats d'inserció social o laboral. 

A la presentació que va fer-se aquest dimecres a Vic es va insistir en el fet que tampoc es tracta d'un dret que estigui condicionat a disponibilitats pressupostàries. "Es tracta d'establir la Renda Garantida de Ciutadania com una prioritat més, junt amb altres drets socials com l'educació i la sanitat, a l'hora d'elaborar els pressupostos", es va dir.

El de Renda Garantida de Ciutadania és un dret de caràcter suplementari, que vol dir que la quantitat a cobrar no és necessàriament dels 664 euros esmentats, sinó que caldrà suplementar la quanitat necessària de la que ja es percebi per altres conceptes fins assolir aquesta xifra. La persona que la cobri té unes obligacions i, entre elles, no rebutjar una oferta de treball adequada a les seves capacitats.

Tot i que des de fa dies que ja s'estan recollint firmes i que també s'està fent en les diferents seus de les entitats promotores de la ILP, aquest cap de setmana qui vulgui podrà firmar en diferents estands de la Mostra d'Entitats i Músiques de Vic. Des de l'Assemblea pels Drets Socials d'Osona es va insistir en la presentació de la campanya aquest dimecres a les entitats i persones residents a la comarca a sumar-s'hi "i a treballar plegats per aconseguir el màxim nombre de firmes". "Animem a fer una gran mobilització, com la que hi va haver l'any passat amb motiu de la ILP per la dació en pagament", van afegir.

Des de l'Assemblea pels Drets Socials es va mostrar el convenciment que la ILP tirarà endavant i que la llei es podrà aprovar, ja que entre els seus promotors hi ha diversos partits de l'arc parlamentari i vista la diversitat de les entitats que hi donen suport, des de sindicats a organitzacions cristianes de base o moviments socials de diversa índole. "En aquest tema ja podem decidir, no cal esperar a un altre moment", van afegir els membres de l'Assemblea que van participar en la presentació de la campanya aquest dimecres a Vic.

Adjuntem fotografia de la presentació a la premsa de la campanya, aquest dimecres al Casal Claret. A la taula, asseguts, d'esquerra a dreta, Miquel Sánchez, Emília Capellà i Santi Silva, membres de l'Assemblea pels Drets Socials d'Osona.

 


NOTA DE PRENSA DEL COL.LEGI  OFICIAL DE TREBALL

 

SOCIAL DE CATALUNYA

 

Els/les treballadors/es socials demanen al Govern de la Generalitat i als partits catalans un pacte per garantir els ajuts als afectats per la retallada en dependència

 

• Els/les professionals del treball social, com a gestors/es del sistema d’atenció a la dependència, se sumen al clam contra la reducció anunciada per l’Estat

 

• El perill d’extinció dels cuidadors/es familiars i l’ofec dels serveis socials i de les entitats socials posen en risc l’atenció a les persones vulnerables

 

Barcelona | 6 de maig de 2013

 

El Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya suma la seva veu al clam social quealerta dels riscos que pot comportar la gran retallada del sistema d’atenció a la dependència i promoció de l’autonomia personal inclosa en el Pla de Reformes del Govern central. Com a gestors del sistema d’atenció a la dependència, els i les professionals del treball social adverteixen que la reducció de 1.108 milions d’euros que Rajoy s’ha compromès a aplicar aquest any suposaria el desmantellament del sistema i un greu risc de desatenció a les persones vulnerables.

Els/les treballadors/es socials mostren el seu suport a les persones en situació de dependència i a les seves famílies i insten el Govern de la Generalitat a impulsar una atenció compensatòria amb caràcter d’urgència perquè les entitats socials i els ajuntaments puguin garantir l’atenció a les persones. En les circumstàncies actuals, en què els serveis socials dels municipis i les entitats del tercer sector estan al límit per la manca de recursos i l’increment de la demanda, la desaparició dels ajuts a la dependència comportarien una sobrecàrrega impossible d’assumir.

A  més, la retallada fa témer una possible extinció dels cuidadors/es familiars, ja molt deteriorada després que el decret de juliol de 2012 suprimís l’obligació de cotització a la Seguretat Social per part de l’Estat. Si arran de la nova retallada la figura del cuidador/a s’extingís per complet, les persones —fonamentalment dones— que van renunciar a la seva feina per cuidar dels seus familiars es quedarien sense cap ingrés, la qual cosa augmentaria el volum de població en risc d’exclusió.

En el context socioeconòmic actual, l’anunciat increment del copagament agreujaria encara més la situació de les famílies, que en molts casos no poden assumir el cost que representa el servei. Per tant, la conseqüència última de les mesures en què es podria traduir la retallada en dependència és la impossibilitat de donar compliment als drets socials i l’augment de la fragilitat de les persones en situació de dependència, així com de les seves famílies.

 

 

 

Diari El Punt avui

Per acabar amb la pobresa

La campanya de recollida de signatures de la iniciativa legislativa popular (ILP) per una renda garantida ciutadana (RGC) ja està en marxa. Aquesta ILP pretén garantir una prestació econòmica a tothom que tingui uns ingressos econòmics per sota de l'índex de suficiència garantida que estableix la Generalitat cada any. La RGC està contemplada en l'article 24.3 de l'Estatut que es va votar a Catalunya en el referèndum del 2006.

És prou coneguda la situació de pobresa a Catalunya, que és cada cop més alarmant, i diversos informes alerten de diferents indicadors ben negatius: més d'una quarta part de la població catalana està en la pobresa i aquesta s'estén com una taca d'oli cada mes que passa. Les dificultats econòmiques per arribar a final de mes afecten ja un 60,2% dels catalans i les catalanes. I la pobresa severa s'ha multiplicat per 5: l'any 2008, la població catalana en situació de pobresa severa era de l'1,15% i el 2011, el percentatge va créixer al 4,98%.

Què fan els que parlen sovint de “blindar l'estat del benestar”? Perquè cal recordar que el govern va mutilar la renda mínima d'inserció (RMI) l'estiu del 2011. El govern va destinar el 2012 un 27% de menys recursos a la RMI que l'any 2011. Si el 2011 hi havia 32.000 expedients oberts a Catalunya, el 2012 ja eren només 23.123. Les retallades s'estan fent a les persones més febles tot i l'augment de la pobresa. I no han estat pas menors. No és només en el sector dels serveis socials; com ja és sabut també en d'altres sectors, com ara la sanitat pública o l'ensenyament, on estan blindant el que tenim d'estat del benestar, cada cop més escarransit.

En aquest context, caldria una acció efectiva del govern davant de la situació tan insostenible d'atur i pobresa del nostre país. Una acció que no arriba, el que va fer que, ja fa més d'un any, es posés en marxa una comissió promotora –formada per persones d'àmbits molt diversos de la ciutadania de Catalunya– per tal d'impulsar aquesta ILP, que a partir del 15 d'abril es mobilitzarà arreu de Catalunya per aconseguir un mínim de 50.000 signatures, les necessàries per poder tramitar el debat al Parlament.

Cada dia que passa veiem, i creiem, que la RGC es fa ben necessària. La destrucció de llocs de treball, acompanyada de la manca de protecció social, porta i portarà a uns escenaris de moltes necessitats socials, econòmiques, d'habitatge, de salut... La RGC pot posar fre a un panorama desolador que avança cada dia més. Es fa cada cop més imprescindible disposar d'uns ingressos mínims, per sobre del llindar de la pobresa i que no estiguin subjectes a cap disponibilitat pressupostària ni a les arbitrarietats polítiques de darrera hora.

Som conscients de les limitacions i condicionalitats que té, ja que caldrà saber qui la pot percebre i qui no i tenir un cert control administratiu, s'hauran de fer tràmits, verificar-los... a diferència d'una renda bàsica incondicional, sense cap test d'ingressos i, per tant, sense estigmes i molt més simple d'administrar. A banda de la ben necessària i justa redistribució de la riquesa que cal fer si no volem col·lapsar-nos del tot com a estat del benestar.

Malgrat les pegues que tota proposta valenta té, també som els primers a valorar els avenços que una RGC podrà suposar. Com diem des dels inicis de la campanya, és hora de rescatar les persones i repartir una part de la riquesa cada cop més concentrada. No hi ha llibertat (tampoc política) sense garantir el dret a l'existència, i això vol dir tenir una garantia suficient de rendes tal com reconeix l'Estatut. La RGC és un pas molt considerable en aquesta direcció. Només depèn de nosaltres fer-ho realitat.

 

Diari El Punt Avui

La reivindicació social d'una renda de ciutadania pren cos

La comissió promotora de la ILP per una prestació de 664 euros, satisfeta amb la recollida de firmes

La campanya ‘Rescatem les persones' s'allargarà fins a mitjan octubre

El 15-M i altres entitats hi donen suport

L'obertura de la campanya de la ILP per la renda garantida ciutadana es va celebrar el 4 d'abril al centre cívic Fort Pienc Foto: EL PUNT AVUI.
1
 

L'engranatge de la comissió promotora de la iniciativa legislativa popular (ILP) per una renda garantida de ciutadania treu fum. Tot i que encara consideren que és massa d'hora per fer balanç, les sensacions de la campanya de recollida de signatures –en calen 50.000 perquè la ILP tiri endavant i l'hagi de debatre el Parlament– són molt bones. “Només el dia de Sant Jordi a les Rambles, a Barcelona, van firmar més de 2.000 persones”, explica un dels impulsors de la iniciativa, Diosdado Toledano. Cada firma és una reivindicació per forçar la instauració d'una prestació de 664 euros per dotze pagues l'any per garantir que ningú visqui per sota del llindar de la pobresa.

La recollida de firmes va començar el dia 14 amb un acte organitzat per l'Assemblea de Treballadors Aturats de Barcelona a la plaça Marina-Zona Franca de Barcelona, on també es van aconseguir mig miler de signatures. “El procés està anant molt de pressa, i la gent se solidaritza fàcilment amb la reivindicació, perquè estem en una situació econòmica que, si no afecta a un mateix, sí que ho fa a algú del voltant”, afirma el mateix Toledano.

De moment, hi ha una trentena d'entitats adherides a la ILP, des del moviment d'aturats i el veïnal, fins a les coordinadores del 15-M i associacions polítiques i culturals, passant per entitats d'Església de base i els col·legis professionals d'educadors i treballadors socials, i se n'hi van afegint moltes més. “La primera setmana ja vam distribuir els 3.000 plecs per recollir firmes i ara n'hem encarregat 3.000 més, perquè ens en reclamen”, sosté Toledano. Els plecs han de passar pel Parlament perquè els segellin i els numerin.

Tot i que la previsió és que amb els 120 hàbils que la comissió té per llei per recollir les 50.000 firmes en tindran prou, la intenció és demanar una pròrroga i mantenir la campanya fins a mitjan octubre.

D'una banda, volen recollir el màxim possible de firmes per tenir més força davant del Parlament i, de l'altra, que l'explicació sobre què és una renda garantida de ciutadania arribi al màxim de gent possible. “L'objectiu d'esgotar tot el termini és aconseguir un suport que faci moure els grups polítics i, alhora, donar a conèixer que hi ha eines per evitar les situacions de pobresa”, segons coincideixen a dir els membres de la comissió.

A l'acte oficial de presentació de la campanya Rescatem les persones, al centre cívic Fort Pienc de Barcelona, es va quedar gent al carrer i s'estan pensant noves accions de mobilització ciutadana per donar a conèixer la iniciativa, que podrien ser marxes com les que ja han organitzat algunes assemblees d'aturats. “Ho estem parlant, però tenim clar que farem alguna mobilització que tingui ressò; sempre pacífica, però amb efecte social”, conclou Toledano.

 

LES XIFRES

902.300
catalans
estan a l'atur. Això vol dir que un 24,5% de la població activa de Catalunya en aquests moments no té feina.
267.000
famílies
tenen tots els
seus membres sense feina.
La taxa d'atur entre els
joves arriba al 52,7%.

 

Publicado en La Independent

Justícia desigual

Escrit per Carme Porta Abaddimecres, 1 de maig de 2013 13:15

Carme_Porta-1

 

OPINIÓ

Llegia que Alfredo Saenz es jubila, però no és un més... es jubila amb 85'7 milions d'€. Aquest empresari bancari, indultat el 2011 pel govern del PSOE de la seva inhabilitació per gestionar entitats bancàries, que tenia superada l'edat de jubilació des del 2009, es jubila amb una milionada.

 

Aquest és un fet immoral sempre, però molt especialment en uns moments en què la crisi econòmica apreta fort a les famílies i en que l'atur voreja el 25%. Moments en què les retallades socials en drets, prestacions i serveis, han estat importants i afecten directament la majoria de la població. Moments en que es retiren beques de menjador, ajuts econòmics per dependència, prestacions socials i d'atur. Moments en què les pensions comencen a tenir a sobre l'espasa de Damòcles i que amb diners públics s'ha recatat el sistema financer tot donant liquidesa als bancs que jubilen els seus directius de forma indecent i milionària.

Alguns jubilats són millor que altres? En aquest sentit, les dones que som les que principalment patim l'expulsió del mercat de treball –fruit de la Reforma laboral del govern del PP- patim també seriosament la minorització de dret per part del govern que indulta amics i criminalitza la població. El nostre treball invisible en l'ambit domèstic-familiar no compta en la nostra jubilació i, tot i haver treballat en el mercat laboral –formal i informal- les nostres pensions són misèrrimes, de forma general.

Mentre el govern indulta els seus amics de greus delictes com la corrupció o la prevaricació criminalitza les dones que volen interrompre l'embaràs i ens nega el dret al propi cos, a decidir per nosaltres mateixes i passa per sobre dels nostres drets i les nostres vides.

Segueixo llegint en altres àmbits i trobo una entrevista a Maria Teresa Rivera, una dona de 29 anys que ha estat condemnada, a El Salvador, a 40 anys de presó per un avortament involuntari. Afirma el seu desconeixement d'estar embarassada i que l'avortament va succeir de forma involuntària. Porta 15 mesos empresonada, el seu fill petit, a qui cuida la seva sogra, no té recursos econòmics i ella era l'únic salari de la família. Per ella no hi ha indult ni pietat.

A l'Estat espanyol, el ministre de Justícia ha acceptat les imposicions d ela jerarquia eclesiàstica catòlica i sembla que prengui el Salvador com a exemple. Les dones deixarem de tenir drets i serem delinqüents sigui quina sigui la nostra situació en el cas de fer un avortament. Passarem a la il·legalitat i la precarietat amb risc per la nostra salut i seguretat.

Les lleis tot i que la sacralitzada Carta Magna diu que han de ser iguals per a tothom no ho són. Amb la reforma de la llei d'interrupció de l'embaràs recularem més de 25 anys en els drets de les dones -tot i no haver-los assolit de forma completa encara- mentre alguns es jubilen de forma milionària després d'haver estat indultats i d'haver-se lucrat amb el salari més alt del sistema bancari espanyol. Definitivament la justícia és desigual!

Video Campaña

Redes Sociales

También podéis seguirnos en:

Textos Legales

Proyecto Ley

Mémoria Justificativa

Ley Renta Garantizada de Ciudadanía.

Corrección de la Renta Garantizada de Ciudadanía

JSN Epic template designed by JoomlaShine.com