ECAS – Nota Premsa: Recolzament a la RGC, també per rendes del treball

Negociació per a la tramitació de la Renda Garantida de Ciutadania

Una RGC incompatible amb el treball remunerat pot resultar contraproduent

·Negar la prestació a les persones que tenen un salari, encara que aquest sigui inferior a l’IRSC, pot desincentivar l’ocupació

·ECAS fa una crida al consens per aprovar la Renda Garantida i adverteix que caldrà perseguir la contractació precària i fraudulenta

Podeu llegir el text complert al seu portal:

http://acciosocial.org/wp-content/uploads/2017/03/NdP_ECAS-alerta-sobre-possible-efecte-contraproduent-RGC_20170310.pdf

 

Càritas Diocesana de Barcelona, Mans Unides, Cristianisme i Justícia y Justícia i Pau alertan que la actual propuesta de Renda Garantida Ciudadana (RGC) excluye a las personas con contratos a tiempo parcial y con ingresos inferiores a 664€

23/02/2017 

 

El 57% de las personas atendidas por Cáritas Diocesana de Barcelona que trabajan tienen unos ingresos inferiores a los 664€ estipulados por el Indicador de Renta de Suficiencia (IRSC).

 

Barcelona,  22 de febrero de 2017 - Con motivo de las últimas negociaciones de la Comisión Promotora por una Renda Garantida Ciudadana con la Generalitat de Catalunya, Càritas Diocesana de Barcelona, Mans Unides, Cristianisme i Justícia y Justícia i Pau alertan que la actual propuesta de RGC excluye a las personas con sueldos por debajo del IRSC.

La Renda Garantida Ciudadana es una herramienta para la promoción de la persona, su empoderamiento y la mejora de sus condiciones de vida. Creemos que la Renda Garantida Ciudadana es especialmente necesaria para las personas que no perciben ningún ingreso o tienen unos ingresos inferiores a los 664€ estipulados por el Indicador de Renta de Suficiencia (IRSC), incluidos los provenientes de las rentas del trabajo (en su mayoría contratos a tiempo parcial).

Consideramos positivo que el Govern de la Generalitat de Catalunya esté en negociaciones con la Comisión Promotora por una Renda Garantida Ciudadana. Sin embargo, creemos que son necesarias propuestas que incluyan las rentas del trabajo cuando éstas sean insuficientes. También creemos que la RGC no debe convertirse en un incentivo para reducir la jornada laboral.

Durante las negociaciones de la ILP, la Comisión Promotora ha propuesto que la RGC sea compatible con las rentas de trabajo.

Creemos que la propuesta de la Comisión es un acierto, ya que hay muchas personas con contratos a tiempo parcial que no llegan a percibir los 664€ del IRSC.

Esta situación afecta a las personas que conviven en la unidad familiar del trabajador, y que en la mayoría de casos son menores. Además, según la EPA del 4º Trimestre de 2016, el 70% de los contratos a tiempo parcial en Catalunya recaen en mujeres.

Los datos de Cáritas Diocesana de Barcelona corroboran esta realidad. A partir de una muestra de 5.000 hogares atendidos por Cáritas, el 85% de las familias tenían unos ingresos inferiores a 664€. De éstas, el 40% tenían hijos menores de dieciséis años. Si sólo tenemos en cuenta las personas atendidas por Cáritas con unos ingresos derivados de las rentas del trabajo, observamos que el 57% tienen sueldos inferiores a la Renta de Suficiencia. Como venimos diciendo desde hace tiempo, trabajar no implica salir de la pobreza.

Por todo ello, defendemos que aquellas personas con un contrato laboral a tiempo parcial y un sueldo inferior a los 664€, puedan acogerse a la Renda Garantida Ciudadana (RGC). Asimismo, es necesario que la RGC sea complementaria en aquellos casos donde la persona, a pesar de trabajar, no llegue a los 664€ estipulados. Si la persona tiene unos ingresos inferiores a esta cifra, la RGC cubrirá la diferencia para llegar a los 664€.

Pedimos a la Generalitat de Catalunya que se avenga a negociar las propuestas de la Comisión Promotora por una Renda Garantida Ciudadana y encontrar una solución satisfactoria que sitúe en el centro las personas más vulnerables de la sociedad.

Apuntadores 

http://www.caritasbcn.org/es/node/4581

https://www.cristianismeijusticia.net/càritas-diocesana-de-barcelona-mans-unides-cristianisme-i-just%C3%ADcia-i-just%C3%ADcia-i-pau-alerten-que-l’ac

http://www.mansunides.org/ca/renda-garantida-de-ciutadania

http://www.justiciaipau.org/ca/85-portada/1750-posicionament-sobre-l-actual-proposta-de-renda-garantida-de-ciutadania

 
 

Unos 800.000 niños viven en familias sin ningún empleo

http://www.lavanguardia.com/vida/20170214/4221376611/800000-ninos-familias-sin-ningun-empleo-informe-save-the-children.html

INFANCIA

·       El 43% de los menores más pobres en España abandona prematuramente los estudios y el 33% de los más vulnerables sufre obesidad, según Save the Children

·      

ROSA M. BOSCH, Barcelona

14/02/2017 15:00 | Actualizado a 14/02/2017 16:01

 

El número de menores que sobrevive en hogares donde ninguna de las personas adultas tiene un empleo se ha disparado desde 2008situándose en cerca del 12%, unos 800.000 niños, en 2015, según denuncia Save the Children en el informe Desheredados. Desigualdad infantil, igualdad de oportunidades y políticas públicas en España, presentado este martes por la mañana.

Además, el 25,1% de los contratos laborales eran temporales, casi el doble que la media de la Unión Europea (UE). “Cuando la participación de los padres en el mercado laboral no es suficiente no pueden evitar que sus hijos caigan en la pobreza, tienen un 54% más probabilidades de sufrir pobreza”, subraya la oenegé.

Aumentan en 424.00 los niños más pobres

Save the Children recuerda que España es uno de los países de la UE con más desigualdad lo que se traduce en que los niños con menos recursos se hayan empobrecido durante la crisis cinco veces más que los más acomodados, un 32% y un 6% en cada caso. Así, de 2008 a 2015 el número de menores en situación de pobreza severa creció en 424.000. La falta de recursos incide en todos los ámbitos de la vida, con especial crudeza en la educación, la salud y la vivienda. El 43% de los hijos de las familias más pobres abandonan sus estudios de manera prematura, es decir, tras cursar la Educación Secundaria Obligatoria (ESO), ya sea con título o sin él. El 41% de los abandonos los protagonizan escolares cuyas madres tampoco han acabado la ESO.

Niños que participaron el pasado verano en las actividades de verano del Casal del s Infants, en Badalona (Laura Guerrero)

Más sedentarios

Respecto a la salud, el 33% de los niños de seis a nueve años del primer quintil de la población (el 20% de las personas más pobres) sufre obesidad, diez puntos más que los más ricos. La falta de recursos incide en dietas menos saludables y en más sedentarismo. El 57% de los chavales más adinerados practican algún deporte frente al 31% de los menos favorecidos económicamente. Save the Children remarca que otros factores que inciden negativamente en este grupo son “la no inclusión en las carteras de servicios sanitarios del oculista y dentista o los copagos en las ortopedias”.

El hacinamiento afecta al 19%

En España, la mitad de los niños del primer quintil viven en hogares que invierten más del 40% de sus ingresos a los gastos de la vivienda. A esto hay que sumar que la tasa de hacinamiento es mucho mayor entre los menores más vulnerables, en concreto afecta al 19% frente al 2% de los niños en mejor situación económica.

Otra cuestión reflejada en el estudio es la expulsión de las familias sin poder adquisitivo a barrios periféricos o segregados, “caldo de cultivo de las desigualdades, que se perpetúan entre generaciones, y la miseria porque homogeneiza las redes sociales de los individuos”. El coste de salir de zonas degradadas o marginales, en las que viven el 22,5% de los niños, es inasumible para la mayoría de los vecinos.

 

 

La infància en pobresa severa ha augmentat un 23% a Catalunya, fins a arribar a 261.970 menors

Els nens amb menys recursos s'han empobrit 4,5 vegades més que la resta durant la crisi

El 73% pateix 'sobrecàrrega de vivenda', que deriva en impagaments, talls de subministraments i desnonaments

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/infancia-pobresa-severa-creix-23-catalunya-5805466

EL PERIÓDICO / BARCELONA

DIMARTS, 14 DE FEBRER DEL 2017 - 17:05 CET

“Un nen pobre és aquell que no pot somiar”. Aquesta rotunda definició d'una nena de Vallecas de 9 anys encapçala l'últim i demolidor informe de Save the Children sobre la pobresa infantil a Catalunya. El resum: la infància en situació de pobresa severa a Catalunya ha augmentat un 23% entre el 2013 i el 2015, i ha passat del 7,7% el 2013 (212.431 persones) a l'11,7% (261.970) el 2015. Els nens pobres cada vegada són més pobres, alerta el document, titulat ‘Desheretats’, però, a més, el 80% d'aquests nens corren el risc de convertir-se en adults empobrits.

Abans de la crisi, especifica l'informe, la infància a Catalunya tenia nivells de benestar més elevats que a la resta de l'Estat, però la situació s'ha revertit en els últims anys. El 2015, el 29,4% dels menors de 18 anys estaven en risc de pobresa. És a dir, prop de mig milió de nens (o un de cada tres) viuen per sota del llindar de la pobresa a Catalunya. Sobreviuen amb menys de 6.444 euros a l'any.

Les dades confirmen com la desigualtat creix a passos agegantats. Durant el període del 2008 al 2015, mentre la renda del primer quintil (el 20% de la població més desafavorida) es desplomava un 31%, la resta dels quintils (el 80% restant) reduïen els seus ingressos en un 7%. En altres termes, el descens per a aquest 20% de la població era 4,5 vegades més que per a la resta. I tant la pobresa com la desigualtat han augmentat especialment entre els nens. En el conjunt d'Espanya, la caiguda va ser del 32,1% davant el 6,5%.

La infància en pobresa severa ha augmentat un 23% a Catalunya, fins a arribar a 261.970 menors

Els nens amb menys recursos s'han empobrit 4,5 vegades més que la resta durant la crisi

El 73% pateix 'sobrecàrrega de vivenda', que deriva en impagaments, talls de subministraments i desnonaments

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/infancia-pobresa-severa-creix-23-catalunya-5805466

 

EL PERIÓDICO / BARCELONA

DIMARTS, 14 DE FEBRER DEL 2017 - 17:05 CET

“Un nen pobre és aquell que no pot somiar”. Aquesta rotunda definició d'una nena de Vallecas de 9 anys encapçala l'últim i demolidor informe de Save the Children sobre la pobresa infantil a Catalunya. El resum: la infància en situació de pobresa severa a Catalunya ha augmentat un 23% entre el 2013 i el 2015, i ha passat del 7,7% el 2013 (212.431 persones) a l'11,7% (261.970) el 2015. Els nens pobres cada vegada són més pobres, alerta el document, titulat ‘Desheretats’, però, a més, el 80% d'aquests nens corren el risc de convertir-se en adults empobrits.

Abans de la crisi, especifica l'informe, la infància a Catalunya tenia nivells de benestar més elevats que a la resta de l'Estat, però la situació s'ha revertit en els últims anys. El 2015, el 29,4% dels menors de 18 anys estaven en risc de pobresa. És a dir, prop de mig milió de nens (o un de cada tres) viuen per sota del llindar de la pobresa a Catalunya. Sobreviuen amb menys de 6.444 euros a l'any.

Les dades confirmen com la desigualtat creix a passos agegantats. Durant el període del 2008 al 2015, mentre la renda del primer quintil (el 20% de la població més desafavorida) es desplomava un 31%, la resta dels quintils (el 80% restant) reduïen els seus ingressos en un 7%. En altres termes, el descens per a aquest 20% de la població era 4,5 vegades més que per a la resta. I tant la pobresa com la desigualtat han augmentat especialment entre els nens. En el conjunt d'Espanya, la caiguda va ser del 32,1% davant el 6,5%.

A més, el 73% de la infància més pobra pateix l'anomenada sobrecàrrega de vivenda, que deriva en impagaments, talls de subministraments i, finalment, desnonaments.

MERCAT LABORAL

La raó d'aquesta desigualtat econòmica és, segons l'informe, l'estructura del mercat laboral, en què l'alta desocupació ha pressionat els salaris a la baixa i especialment les rendes menors. Aquest mercat fa que els treballadors amb contractes temporals, ja per si mateixos precaris, tinguin més probabilitats de ser acomiadats en temps de constricció econòmica. L'atur de llarga durada (12 o més mesos) ha afectat més les famílies amb fills i especialment amb menors, i arriba a l'11,6% en aquest últim cas, davant el 4,8% de llars sense nens al seu càrrec.

La falta de protecció social és una altra de les advertències de l'estudi, que considera els recursos escassos i poc equitatius. Només un 14% de la infància catalana rep alguna prestació a la llar, dirigida a millorar la seva situació de manera específica. Les estadístiques indiquen que gairebé el 45% dels nens de Catalunya reben algun tipus de prestació, però fonamentalment es beneficien conjunturalment de prestacions individuals -com la desocupació o la jubilació- de què és receptor algun familiar (31%) i no de transferències a la llar que estiguin destinades a protegir-los (el citat 14%).

“Com a societat no ens podem permetre no donar oportunitats als que més les necessiten. Un nen pobre no pot estar condemnat a ser un adult pobre, però l'actual sistema de protecció social perpetua la pobresa. Els nens de Catalunya es mereixen polítiques més justes i equitatives i capaces de reduir la pobresa i la desigualtat”, afirma Guiomar Todó, responsable de Save the Children a Catalunya.

VIVENDA

L'informe detalla que el 58% dels ingressos de la infància més pobra es destinen a pagar la casa i les despeses relacionades, i 7 de cada 10 (73%) pateixen sobrecàrrega de vivenda, és a dir, les despeses que s'hi destinen superen el 40% de la renda de la unitat familiar, fet que porta a una situació de gran precarietat que incideix en el desenvolupament físic, cognitiu i emocional dels menors.

ADEU A L'ESCOLA

En relació amb l'abandonament escolar, la investigació subratlla que aquest ha baixat a Catalunya excepte en el col·lectiu més desprotegit, en què ha augmentat un 1,4%. Un 32,5% de l'alumnat més pobre abandona el sistema educatiu (43% a Espanya).

Save de Children demana que es millori la prestació actual per fill a càrrec per a tots els nens que viuen sota el llindar de la pobresa dels 25 euros mensuals fins a 100 euros i recuperar la prestació universal per a la criança de nens de fins a 3 anys (i fins a 6 anys per a famílies nombroses i monoparentals), suprimida el 2011 a Catalunya. A més, sol·licita una avaluació rigorosa de les necessitats de vivenda dels més desafavorits i que es redefineixi i reforci el sistema de protecció social a la infància.A més, el 73% de la infància més pobra pateix l'anomenada sobrecàrrega de vivenda, que deriva en impagaments, talls de subministraments i, finalment, desnonaments.

MERCAT LABORAL

La raó d'aquesta desigualtat econòmica és, segons l'informe, l'estructura del mercat laboral, en què l'alta desocupació ha pressionat els salaris a la baixa i especialment les rendes menors. Aquest mercat fa que els treballadors amb contractes temporals, ja per si mateixos precaris, tinguin més probabilitats de ser acomiadats en temps de constricció econòmica. L'atur de llarga durada (12 o més mesos) ha afectat més les famílies amb fills i especialment amb menors, i arriba a l'11,6% en aquest últim cas, davant el 4,8% de llars sense nens al seu càrrec.

La falta de protecció social és una altra de les advertències de l'estudi, que considera els recursos escassos i poc equitatius. Només un 14% de la infància catalana rep alguna prestació a la llar, dirigida a millorar la seva situació de manera específica. Les estadístiques indiquen que gairebé el 45% dels nens de Catalunya reben algun tipus de prestació, però fonamentalment es beneficien conjunturalment de prestacions individuals -com la desocupació o la jubilació- de què és receptor algun familiar (31%) i no de transferències a la llar que estiguin destinades a protegir-los (el citat 14%).

“Com a societat no ens podem permetre no donar oportunitats als que més les necessiten. Un nen pobre no pot estar condemnat a ser un adult pobre, però l'actual sistema de protecció social perpetua la pobresa. Els nens de Catalunya es mereixen polítiques més justes i equitatives i capaces de reduir la pobresa i la desigualtat”, afirma Guiomar Todó, responsable de Save the Children a Catalunya.

VIVENDA

L'informe detalla que el 58% dels ingressos de la infància més pobra es destinen a pagar la casa i les despeses relacionades, i 7 de cada 10 (73%) pateixen sobrecàrrega de vivenda, és a dir, les despeses que s'hi destinen superen el 40% de la renda de la unitat familiar, fet que porta a una situació de gran precarietat que incideix en el desenvolupament físic, cognitiu i emocional dels menors.

ADEU A L'ESCOLA

En relació amb l'abandonament escolar, la investigació subratlla que aquest ha baixat a Catalunya excepte en el col·lectiu més desprotegit, en què ha augmentat un 1,4%. Un 32,5% de l'alumnat més pobre abandona el sistema educatiu (43% a Espanya).

Save de Children demana que es millori la prestació actual per fill a càrrec per a tots els nens que viuen sota el llindar de la pobresa dels 25 euros mensuals fins a 100 euros i recuperar la prestació universal per a la criança de nens de fins a 3 anys (i fins a 6 anys per a famílies nombroses i monoparentals), suprimida el 2011 a Catalunya. A més, sol·licita una avaluació rigorosa de les necessitats de vivenda dels més desafavorits i que es redefineixi i reforci el sistema de protecció social a la infància.

CONTRA LA PRECARIEDAD

Casi 50 ayuntamientos de Catalunya firman una declaración contra la pobreza

Solo seis alcaldes pudieron asistir al acto para que el Parlament apruebe el derecho a la Renta Garantizada de Ciudadanía

 

 

 

CRISTINA SAVALL / BARCELONA

MARTES, 31 DE MAYO DEL 2016 - 23:52 CEST

Solo seis de los 27 alcaldes de municipios de Catalunya que habían anunciado su asistencia acudieron la tarde del martes a la presentación de una declaración para insta al Parlament a aprobar el derecho a la Renta Garantizada de Ciudadanía (RGC). Esta medida, que apoyan cerca de 50 ayuntamientos, cubriría los mínimos vitales de todos los hogares sin recursos.

"Coherentes con el desarrollo de los principios y valores de justicia, solidaridad y fraternidad pedimos al Parlament de Catalunya que realice su trabajo con diligencia y apruebe esta propuesta de Ley en los próximos meses. Es hora de que se cumpla la esperanza de una Catalunya cohesionada socialmente, sin pobreza y con dignidad", reza el texto acordado. La lucha por este derecho parte de una ILP que pide una ayuda de 664 euros mensuales, en doce pagas y con complementos de acuerdo al número de miembros de la unidad familiar, para todos aquellos que se encuentren en una situación de preocupante precariedad. "Es un drama que pervive en nuestra sociedad desde hace años. Los gobiernos del Estado y de la Generalitat, en lugar de adoptar las medidas necesarias para crear ocupaciones laborales dignas o redistribuir de manera solidaria la riqueza, han aplicado una política de recortes de los derechos sociales y laborales", asegura ILP en un comunicado.

Laia Ortiz, teniente alcalde de Barcelona, excusó la presencia de la alcaldesa Ada Colau, que el martes se sintió indispuesta. También asistieron al acto las alcaldesas Núria Parlon (Santa Coloma de Gramenet), Candela López (Castelldefels), Lídia Muñoz (alcaldesa accidental de Sant Feliu de Llobregat), Isabel García (Santa Perpetua de la Moguda), Lluïsa Moret (Sant Boi de Llobregat) y el alcalde Lluís Tejedor (Prat de Llobregat). También dieron apoyo a esta propuesta diputados como Lluís Rabell y Marta Ribas, de Sí que es Pot, yRaúl Moreno, del PSC.

 

http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/alcaldes-catalunya-apoyan-derecho-renta-garantizada-ciudadania-5172166

 

 

Video Campaña

Redes Sociales

También podéis seguirnos en:

Textos Legales

Proyecto Ley

Mémoria Justificativa

 

 

JSN Epic template designed by JoomlaShine.com
Test