UGT critica que 13.000 beneficiaris de la RGC estan pendents d'iniciar el pla d'inserció laboral

Artícle de ACN 15/09/2019

El sindicat demana, com les entitats del país, “accelerar” la implantació de la prestació dos anys després de l'entrada en vigor de la llei

Els promotors de la ILP per la Renda Garantida, en un dels actes de protesta davant del Parlament | Cristina Garde

El sindicat UGT calcula que si del 96% dels 31.356 expedients que han demanat la prestació complementària d'activació i inserció de la Renda Garantida, el que suposa almenys unes 30.000 persones, només s'han realitzat l'inici del pla d'inserció de 17.015, amb 5.401 persones que han participat en mesures actives d'inserció, unes 13.000 persones estan pendents d'iniciar aquest pla d'inserció. La crítica se suma a les que han anat fent durant tota la setmana les entitats socials, a través d’ECAS i del Col·legi de Treball Social, entre altres.

Aquest és un dels motius pels quals UGT demana “accelerar” la implementació de la llei de la Renda Garantida de Ciutadania. Considera que s'està “lluny” de l'objectiu que cap llar catalana quedi sense ingressos suficients i per això, insta al Govern que abordi “amb prioritat” el desenvolupament d'aquest dret.

També demana a l'executiu que agilitzi el desplegament del reglament per donar resposta a diferents “casuístiques” que estan portant a denegacions o suspensions cautelars de l'ajut. En aquest sentit, recorda que des del setembre de 2018, només el 36% de les sol·licituds complien els requisits i que els motius principals de denegació eren, en un 40%, superar els ingressos establerts per la llei.

Malgrat tot, el sindicat celebra que 5.098 famílies hagin accedit a un contracte de treball, cosa que equival al 16% de les persones activables laboralment.

https://www.social.cat/noticia/10760/ugt-critica-que-13.000-beneficiaris-de-la-rgc-estan-pendents-diniciar-el-pla-dinsercio-lab?id_butlleti_enviar=832&id_element=10760&utm_medium=butlleti&utm_source=butlleti_article&utm_campaign=2019-09-16

 

Entitats socials critiquen que la renda garantida no arriba a tothom

Article de Marta Font Marsal 15/09/2019

Aquest diumenge es compleixen dos anys des que la Llei 14/2017 va entrar en vigor

La renda garantida de ciutadania (RGC) es queda curta. És la crítica de la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) i el Col·legi del Treball Social de Catalunya (TSCAT) ara que es compleixen dos anys des que la Llei 14/2017 va entrar en vigor. Consideren que l’RGC ─la prestació econòmica que reben aquells que es troben en situació de pobresa─ no arriba a tothom qui ho necessita perquè, asseguren, els requisits d’accés n’exclouen moltes persones i es deneguen massa sol·licituds.

De fet, fins a finals d’agost s’han beneficiat de les prestacions de la renda garantida 124.427 persones ─hi ha 79.735 expedients oberts─ i, de les sol·licituds que no s’han acceptat, un 40 % han estat perquè es disposa d’ingressos superiors als llindars que estableix la llei. Segons les entitats, cal accelerar el desplegament de la llei de renda garantida (que s’ha fet en diverses fases) i aprovar el reglament que n’asseguri aquest desplegament, que encara està pendent.

Reclamen que l’RGC es desplegui del tot

S’espera que el reglament en qüestió, elaborat juntament amb el sector social, serveixi per flexibilitzar els criteris d’accés a l’RGC i ampliar-ne l’abast, és a dir, que arribi a més beneficiaris. Mercè Civit, coordinadora de Serveis Socials Bàsics del TSCAT, reconeix que amb l’aplicació de l’article 155 per part del Govern espanyol tot es va complicar. Ara bé, d’això, lamenta, ja en fa gairebé dos anys i, diu, el reglament encara està pendent d’aprovació. Civit considera que la Generalitat no estava preparada per desenvolupar la renda garantida.

Tercera fase: canvis en la renda garantida

Just aquest diumenge, però, en el segon aniversari, hi ha canvis, ja que entra en vigor la tercera fase de desplegament de la norma. Tal com preveu la llei, a partir d’ara es modifiquen els imports de prestació i també el llindars d’ingressos per accedir a l’RGC. Per a les persones que viuen soles, la prestació serà de 644 euros i, en el cas de ser-ne dos, s’eleva a 956 euros. Pel que fa a les de tres, quatre i cinc membres, els imports assoleixen els 1.029, 1.102 i 1.181 euros.

Això suposa arribar al 97 % de l’índex de renda de suficiència (IRSC). El canvi d’import dels últims 15 dies de setembre ja s’aplicarà a la nòmina del mes i, a l’octubre, es percebrà la prestació completa. Aquest divendres, a més, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha afirmat que, si les previsions es compleixen, el reglament podria aprovar-se a principis de l’any vinent, és a dir, entre gener i febrer del 2020.

La renda garantida no s’adiu a la realitat

Ferran Busquets, vocal de Pobresa d’ECAS, critica que, malgrat tot, un cop s’hagi desplegat completament la llei, tampoc no s’adirà a la realitat perquè “arribi al màxim de persones que avui pateixen pobresa i exclusió”. És a dir, quan s’arribi al 100 % de l’IRSC, una persona sola passarà a rebre una prestació de 664 euros i, amb aquesta quantitat, lamenta Busquests, difícilment se sobreviu a molts indrets de Catalunya.

Des d’ECAS creuen que s’ha de repensar el sistema de protecció social per adequar la resposta al context actual i reduir aquesta xifra: segons l’Idescat, el 21,3 % de la població catalana està en risc de pobresa o exclusió social.

https://beteve.cat/societat/critiques-renda-garantida-ciutadania-dos-anys/

 

Certeses patriòtiques, penúria social

Article de Francesc Valls 28/09/2019

El discurs pronunciat pel president Quim Torra en el debat de política general va ser aclamat d'una banda d'aquesta Catalunya que vota i se sent independentista. Va firmar el certificat de defunció de la justícia, que, per cert, el 1985 havia estès Alfonso Guerra amb el seu “Montesquieu ha muerto”. Després va desqualificar la democràcia espanyola i va fer una defensa tancada dels acusats de terrorisme i ingressats a la presó, integrants dels Comitès de Defensa de la República. No va ser una sorpresa. El president els havia qualificat de “ciutadans compromesos amb la societat”. Davant de Torra, la líder de Ciutadans, Lorena Roldán, es va presentar al faristol del Parlament amb una fotografia d'un guàrdia civil portant en braços una nena ferida després de l'atemptat etarra del 29 de maig de 1991 contra la casa caserna de Vic. Per no decebre l'afició –la part més dura de l'unionisme–, Roldán va acusar Torra de liderar “un comando” i el va titllar de “perill públic”. La dirigent catalana de Cs s'alineava d'aquesta manera amb el seu líder, Albert Rivera, que sincronitzadament es trobava a Vic, anticipant la peça d'oratòria que repetiria la seva deixebla. La de Rivera és una doctrina previsible i reeixida: consisteix a acusar de còmplices i amics d'ETA tots els seus enemics i rivals polítics i alhora predicar la unitat d'Espanya partint de la seva adoració perpètua a l'article 155 de la Constitució.

Amb aquest guió, el debat de política general va ser tot menys el que havia de ser. Va tenir com a colofó els crits de “llibertat!” des de l'escó per part ni més ni menys que del president i l'abandonament irat dels diputats de Ciutadans de l'hemicicle. En aquest etern bucle, i revoltat per l'ingrés a presó dels integrants dels CDR, l'independentisme va tornar a optar per l'oxímoron de la “desobediència institucional”, va aprovar demanar la retirada de la Guàrdia Civil de Catalunya, l'amnistia i el suport a la pancarta per la llibertat dels presos que penja del balcó del Palau de la Generalitat.

Les passions a flor de pell fan d'aquests uns temps propicis per a patriotes. La retòrica no costa diners. La inacció en polítiques socials del Govern de Torra té el seu correlat en la falta d'iniciativa política del primer partit de Catalunya, Ciutadans. Treuen en processó les simbologies nacionals respectives quan poden. Embardissats en assumptes del cor –que a la raó li costen d'entendre–, dibuixen i acoloreixen amb banderes una realitat que continua sent dura per als qui pateixen les conseqüències de la crisi. Parlen molt i fan poc per pal·liar la situació dels més vulnerables.

Però no s'ha de deixar que la realitat espatlli un bon titular. Així que en el seu discurs del debat de política general, Torra va maquillar descaradament les dades sobre llistes d'espera en sanitat, el nombre de beneficiaris de la Renda Garantida de Ciudadania (RGC) o la situació de les universitats catalanes. A la història passarà el seu crit de “llibertat!” i la imatge de la líder de Ciutadans mostrant a l'hemicicle la foto de l'atemptat terrorista de Vic. El cas és que entre tanta emergència patriòtica, a la Cambra eren inoïbles els lemes que corejaven els manifestants a favor de la Renda Garantida de Ciutadania a l'exterior. Habitualment, les protestes davant del Parlament solen celebrar-se davant la porta de la Cambra, darrere de les tanques. Però dimecres no va ser així. Els mossos van situar els manifestants al costat de l'institut Verdaguer, a l'altre costat de la plaça d'aquest gran patrici que va ser Joan Fiveller, ben lluny de la Cambra.

Els concentrats lamentaven el torpedinament burocràtic constant per part del Govern català de la llei de l’RGC: l'Executiu de Torra mesquineja tot el que pot un dret subjectiu, és a dir, no subjecte a la disponibilitat pressupostària. Amb una pobresa severa que la mateixa Generalitat el 2018 estimava en 494.000 persones, aquesta prestació social només arribava a 124.427 ciutadans l'agost del 2019, incloent 48.379 persones amb complement de pensions. Però l'important és presumir que el país funciona. Mentre la rebotiga està en flames burocràtiques, es presumeix amb l'Identicat, que sarcàsticament permet fer tràmits kafkians amb l'aval de l'administració catalana. O es proposa en benefici d'inventari un “indicatiu” salari mínim interprofessional català. En realitat, es vesteix la identitat patriòtica mentre es despulla la política social. En sanitat, educació i serveis socials l'invertit actualment és un 20% inferior al 2009. Són temps de moltes certeses i de poques polítiques socials.

https://cat.elpais.com/cat/2019/09/28/opinion/1569688934_097498.html

 

Les entitats urgeixen a desplegar el reglament de la renda garantida

Article de Natàlia Vila 12/09/2019 22:49

Dos anys després de la seva aplicació la llei encara “no compleix objectius”

Lenta i ineficient. Així van definir dijous les entitats socials la llei de la renda garantida de ciutadania (RGC), quan tot just es compleixen dos anys de la seva aplicació. Sobre el paper, aquest dret havia d’assegurar uns ingressos mínims per a aquelles “persones o famílies que estan en situació de pobresa” per assegurar “els mínims d’una vida digna”. A la pràctica, però, el Col·legi Oficial de Treball Social i les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) lamentaven que, a hores d’ara, encara no està en marxa el reglament de la llei, l’eina que ha de desenvolupar i regular la prestació i que pot ajudar a flexibilitzar alguns dels estrictes requisits actuals.

El cert és que, actualment, segons les últimes dades de la Generalitat, encara més de la meitat de les denegacions de la prestació són perquè els demandants superen el llindar d’ingressos establerts o tenen una feina a jornada completa (veure gràfic). Amb l’estat actual dels salaris, la pobresa laboral i el mercat immobiliari les entitats creuen que la llei s’hauria de poder adaptar. “Els requisits d’accés exclouen de la prestació moltes famílies i persones en situació de pobresa i vulnerabilitat”, asseguraven els representants dels treballadors socials, que mantenen que la prestació no assoleix les expectatives generades per la llei. “El col·legi ha expressat reiteradament la necessitat d’accelerar el desplegament i agilitzar la gestió de la RGC, així com de millorar la coordinació entre la Generalitat i les administracions locals per assegurar l’equitat territorial”, reiteren.

Tot i que admeten que l’administració ha millorat les tramitacions, el col·legi subratlla que aquests dos anys han estat marcats pel desgovern en els expedients, la manca d’instruccions clares i “un gran retard” en l’aprovació del reglament. De fet, tal com va explicar l’ARA al juny, la comissió de govern de la llei (el pas previ per tenir el reglament) va formalitzar-se aquest estiu. Fins aleshores, l’equip de seguiment es reunia de manera “informal” i esporàdica, sense cap capacitat executiva.

“El que fa dos anys semblava un gran pas endavant, avui resulta insatisfactori i insuficient malgrat els més de 120.000 beneficiaris”, etzibava el col·legi, que forma part de la comissió de govern. I no són els únics crítics al sector. Les entitats socials agrupades a ECAS van recórrer a les dades de l’Idescat per demostrar que “la realitat sobrepassa l’abast de la prestació”. Així, consideren que, amb una taxa de pobresa del 21% i l’índex de desigualtats a l’alça, la “deficient” aplicació de la RGC “evidencia l’escassa determinació del Govern pel que fa a les polítiques socials”.

El cert és que l’aplicació d’aquesta llei va ser polèmica des de l’inici: va entrar en vigor dies abans que la Guàrdia Civil entrés a diverses seus de la Generalitat, el setembre de fa dos anys i poc després van arribar el referèndum de l’1-O i l’aplicació de l’article 155, que va dificultar la tramitació ja des de les primeres sol·licituds.

Ara, dos anys més tard, alguns dels possibles beneficiaris s’han començat a organitzar i ja han denunciat les primeres irregularitats. L’ARA va avançar al maig que un despatx d’advocats havia interposat desenes de denúncies per un error en la gestió de les sol·licituds: acusaven el Govern d’enganyar-los per tal de no concedir-los l’ajuda. El departament, per la seva banda, responia que tot el malentès era fruit d’un error informàtic.

Nou import de la prestació

Paral·lelament a la polèmica, el Govern continua desplegant sobre el paper els diferents trams de la llei. Aquest divendres el departament actualitzarà les xifres de beneficiaris i anunciarà que l’import de les prestacions s’eleva -tal com preveu la llei- del 92% al 97% de l’indicador de renda de suficiència. És a dir, que l’ajuda passarà de ser de 604 euros a 644 per a les famílies d’un sol membre i de 896 euros a 956 per a les llars amb dos adults. El departament també destaca que, gràcies als serveis d’orientació als quals obliga la prestació, 5.000 famílies han aconseguit un contracte de treball.

https://www.ara.cat/societat/entitats-urgeixen-desplegar-reglament-RENDA-garantida_0_2306769343.html

 

La pobreza severa aumenta en más de 100.000 personas

“Al Govern le importa un bledo la gente vulnerable”, afirman los promotores de la ley de la Renta Garantizada de Ciudadanía, que entró en vigor hace dos años y cuya gestión está sumida en el caos

María Jesús Cañizares 13/09/2019

El 15 de septiembre de 2017 entró en vigor la ley de creación de la Renta Garantizada de Ciudadana (RGC), llamada a ser el proyecto estrella del Govern para combatir la pobreza severa en Cataluña. Tras dos años de aplicación, sus promotores, las entidades sociales y la oposición política denuncian la gestión caótica de la Generalitat, que rechaza más del 80% de las solicitudes. En paralelo, la desigualdad y la precariedad se cronifican en la comunidad catalana.

Lo demuestran los datos del propio Govern. Según Idescat, en 2017 la pobreza severa --personas cuyos ingresos son inferiores a los 350 euros al mes-- afectaba a un 5% de la población, es decir, a 380.000 catalanes. En 2018, ese porcentaje ascendía a un 6,5%, lo que equivale a cerca de 500.000 personas.

“Ese aumento de más de 100.000 casos en un año es el mejor indicador del incumplimiento fragrante de la ley de la RGC”, denuncia a Crónica Global el portavoz de la comisión promotora de la ley, Diosdado Toledano. Esta plataforma recogió las firmas necesarias para impulsar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) en el Parlament, con la finalidad de asegurar una prestación --664 euros-- a las personas que no tienen ningún ingreso. La entonces consejera de Trabajo, Asuntos Sociales y Familia, Dolors Bassa, fue la encargada de oficializar ese proyecto, presentado como uno de los grandes avances sociales de aquel mandato.

“Al Govern le importa un bledo la pobreza extrema”, afirma Toledano, quien asegura que el 80% de las solicitudes son rechazadas, sin que la Consejería --que ahora sigue en manos de ERC, con Chakir El Homrani al frente-- dé explicaciones.

“El problema no es la ley, es quien la aplica de forma perversa y restrictiva. La gente está destrozada y se ve obligada a buscarse la vida con trabajillos y ayudas de sus familiares. La mala fe de la Generalitat llega al extremo de que obliga a los solicitantes a descontar esas ayudas de la RGC”, afirma Toledano.

El Parlament aprobó hace varias semanas una iniciativa en la que se instaba a la Generalitat a revisar todos los casos que han sido rechazados. “No lo ha hecho, y cuando pedimos información, nos la niegan. La ley contempla la Renta como un derecho subjetivo, no depende de los presupuestos, e incluso prevé la ampliación del crédito si es necesario. Abocan a los afectados a un periplo judicial con la finalidad que desistan”, afirma.

Tal como publicó este medio, la propia Generalitat ha reconocido la desatención a los demandantes. La Comisión de Garantía del Derecho a la Información pública (GAIP) de la administración catalana ha dado la razón a la reclamación 360/2019 presentada por la citada Comisión promotora, después de que la Dirección General de Economía Social (DGES), dependiente de la Consejería de Trabajo, Asuntos Sociales y Familias, se negara a proporcionar la información solicitada el pasado mes de abril.

Incumplimiento del Estatut

Las entidades sociales también han hecho balance de estos dos años de aplicación de la RGC. Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) --asociación que agrupa a 110 organizaciones sin afán de lucro que atienden a 962.700 personas al año-- considera que se “sigue sin dar cumplimiento al Estatut, que en su artículo 24.3 establece que las personas o las familias que se encuentran en situación de pobreza tienen derecho a acceder a una renta garantizada que asegure los mínimos de una vida digna”. Atribuye la deficiente aplicación de la ley a “la escasa determinación del Govern en lo que respecta a las políticas sociales” e insta a acelerar el despliegue y la aprobación del reglamento para flexibilizar los criterios y ampliar el alcance de la prestación”. 

Pobreza y precariedad laboral

Aluden a la última encuesta de Condiciones de Vida de Idescat, según la cual, el 21,3% de la población catalana está en riesgo de pobreza o exclusión social en Cataluña, “una cifra que empeora y que pone de relieve la necesidad de aumentar la inversión social”. “La pobreza se cronifica”, avisan desde ECAS, que en marzo hizo público el informe Insocat --que puede leerse en este enlace--, donde se demuestra ese repunte de las desigualdades.

Por su parte, el Col.legi Oficial de Treball Social de Catalunya considera urgente contar con el reglamento y las mesas territoriales para mejorar el despliegue de la RGC y la coordinación entre la Generalitat y los entes locales. Según esta entidad, “la prestación no cubre el elevado número de familias vulnerables, mientras que con el futuro reglamento se podría incluir a personas que hoy se ven excluidas”. Y advierten de que, con una tasa de pobreza del 21,3% y el crecimiento de la precariedad laboral, la Renta “se debería modificar normativamente para ampliar su alcance y dar acceso a nuevos perfiles y trabajadores con salarios inferiores a la prestación”.

La oposición política se muestra muy crítica con la gestión de la RGC y así lo ha denunciado en repetidas ocasiones en sede parlamentaria. Marta Ribas, diputada de Catalunya en Comú, recuerda en declaraciones a este medio que la RGC fue creada “como un herramienta de redistribución de la riqueza, como apoyo vital a quien no tiene nada. 600 euros no da para pagar un alquiler, pero te impide estar bajo un puente”. Sin embargo “La ley se está aplicando de forma restrictiva, en función de la disponibilidad presupuestaria, cuando en realidad, la Renta Garantizada es un derecho subjetivo”.

Ribas (Catalunya en Comú): "Falta voluntad política"

Ribas explica que cuando se elaboró la ley se calculó que su aplicación "supondría una inversión de 500 millones de euros. La partida destinada en 2018 se quedó en 300 millones. Faltan 200 millones. El Govern nos echa en cara que no pactáramos los presupuestos de 2019, pero la previsión era aumentar solo entre 70 y 80 millones”.

Ribas denuncia “la falta de voluntad política de la Generalitat, ese es el primer problema” y afirma que su grupo parlamentario seguirá batallando para exigir una mejor gestión de esas prestaciones.

El diputado del PSC, Raul Moreno, afirma que "después de dos años nos tenemos que plantear si hemos conseguido el objetivo de la ley y garantizar unos mínimos de vida digna a las personas de Cataluña, tal como establece el Estatut. Vistas las cifras y la evolución, ese objetivo no se ha cumplido. Y no he visto al Govern hacer autocrítica". No solo no se ha cumplido el objetivo, afirma, "sino que la pobreza ha aumentado en Cataluña, especialmente la infantil. El Govern no está por la labor de hacer políticas para solucionarlo”.

Moreno (PSC): "Ni 155 ni historias"

Moreno añade que “una ley que se aprobó hace dos años y que todavía no tiene un reglamento, previsto para el primer trimestre de 2020, es la demostración de cuál ha sido la gestión de la Generalitat. Ni 155 ni historias. Ya han pasado muchos meses. Nos pasaron un borrador de ese reglamento y no hemos vuelto a saber nada”.

El socialista recuerda que la Generalitat “ha tenido que contratar a una empresa para hacer la gestión de una de las herramientas más importantes para combatir la pobreza en Cataluña. Para hacer esta contratación han tenido que asumir que no hay capacidad de gestión”. La caja de la Generalitat, dice el socialista, “está vacía, según nos dice el vicepresidente Pere Aragonès. Parece que trabajan en un nuevo presupuesto, pero nosotros no hemos constatado en ninguna de las reuniones mantenidas que haya un aumento sustancial para ofrecer una Renta con las garantías necesarias. Todo parece indicar, desgraciadamente, que no tendremos una mejora sustancial y, más allá de maquillar las cifras, no parece que se vaya a revertir la situación de pobreza en Cataluña”.

De la Calle (Cs): "Hay una ausencia total de autocrítica"

La diputada de Ciudadanos, Noemí de la Calle, tampoco hace un balance nada bueno de esos dos años. “El problema no es la ley, sino la mala praxis del Govern”, afirma. Coincide con Ribas en que la Consejería de Chakir El Homrani “hace una interpretación restrictiva, deniega la mayoría de las peticiones sin justificarlo. Y encima hay una ausencia total de autocrítica”.

La diputada denuncia “la falta de interés en temas sociales del Govern y su inacción total”, así como el gasto en propaganda independentista. La ausencia de un reglamento que desarrolle la ley, previsto para 2020, es otro de los problemas apuntados por la oposición parlamentaria. “La RGC es la última red de seguridad de personas en situación de pobreza, un problema que se está cronificando en Cataluña”, dice De la Calle.

https://cronicaglobal.elespanol.com/politica/pobreza-severa-aumenta-100000-personas-ano-cataluna_274803_102.html

 
Joomla templates by a4joomla