Guies Actes Comunicats  Presentació ILP  Donacions  Video  Premsa  Contacteu

ASSESSORAMENT COL·LECTIU / ASESORAMIENTO COLECTIVO

 Jueves laborables por las tardes de las 17h. a 19h. C/ Obradors, 8-10. ( <M> Drassanes L3 o Jaume I L4 ) en el local FAVB

 ¡DEFIENDE TUS DERECHOS! Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna”. Estatut de Catalunya, en el seu article 24.3
 asesoriargc@gmail.com   www. rendagarantidaciutadana.net   @ILPRendaGC ILP de la Renda Garantida Ciutadana
 

Els promotors de la Renda Garantida denuncien que la prestació no arriba a tothom qui la necessita

30/05/2019

La llei de la #RendaGarantidaCiutadania no s’està complint, tampoc el mandat de l’Estatut. Les irregularitats en les resolucions ja no es poden considerar casuals o errònies. Cal un canvi profund en la directriu política en compliment de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i de la Llei 14/2017 de la Renda Garantida de Ciutadania

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/els-promotors-de-la-renda-garantida-denuncien-que-la-prestacio-no-arriba-a-tothom-qui-la-necessita/video/5864009/

 

POBRESA

Desenes de denúncies per un error en la gestió de la renda garantida

Una cinquantena de sol·licitants acusen el Govern d’enganyar-los per no concedir-los l’ajuda

19/05/2019 Natàlia Vila

 

El dia que el Víctor Manuel va rebre a casa la carta de la Generalitat en què se li requeria la documentació necessària per tramitar la seva sol·licitud per a la renda garantida, ja estava fora del termini legal per presentar-la. Tenia dues opcions: tornar a començar el periple burocràtic o reclamar. El seu cas no és l’únic: segons ha pogut saber l’ARA, una cinquantena de sol·licitants d’aquesta ajuda han demandat el Govern perquè se senten enganyats amb els terminis i acusen la Generalitat de dilatar les dates i les comunicacions per no concedir-los l’ajuda.

El Víctor Manuel -com la resta de testimonis consultats per aquest diari- assegura que va respondre al requeriment l’endemà mateix de rebre’l, dins dels 15 dies hàbils que diu la llei. En canvi, en una segona carta, la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies li assenyalava que el requeriment datava de l’1 de febrer del 2018 i que “en data 16 de febrer, un cop vençut el termini per respondre”, no havien rebut res i que, per tant, entenien que desistia de la seva sol·licitud. “Jo no vaig rebre la carta el dia 1, la vaig rebre el dia 22, i vaig contestar el 23”, assegura el Víctor Manuel.

Aquest diari ha comprovat que, efectivament, la missiva del departament va entrar a Correus el dia 22 i es va entregar al seu destinatari aquell mateix dia, i no pas el dia 1 de febrer, com consta a la signatura de la primera carta del Govern i com argumenta la segona comunicació. També s’han pogut comprovar diversos casos amb una incidència similar. L’advocat que ha recopilat totes aquestes denúncies, Joan Josep Pomar Lafont, assegura que té desenes de casos idèntics o similars i ja prepara una cinquantena més de demandes perquè, segons diu, hi veu “una pràctica sistemàtica de l’administració”.

“A mesura que he anat rebent casos m’he adonat dels mecanismes interns; és una gestió nefasta, ho estic veient en primera persona”, explica Pomar. “El que val és el dia de notificació [de la carta], però això el ciutadà no sempre ho sap”, argumenta. Pomar, que treballa en col·laboració amb el col·lectiu Iniciativa Demanda Col·lectiva Renda Garantida -vinculat al grup promotor de la iniciativa legislativa popular-, recorda, a més, que la llei preveu el “silenci administratiu positiu”: és a dir, que si l’administració passa més de quatre mesos sense dir res al sol·licitant, l’ajuda s’aprova automàticament. En aquest sentit, tant el col·lectiu com el seu advocat asseguren que moltes de les cartes s’envien just “al límit” i fins i tot més tard d’aquest termini que hauria d’afavorir els sol·licitants.

L’explicació del departament

Consultades per aquest diari, fonts de la conselleria expliquen a l’ARA que el termini que apareix a les cartes “és teòric”. “És el dia que calcula el programari amb un càlcul automàtic”, apunten fonts del departament, que asseguren que, si la persona acredita que ha presentat tota la documentació quan tocava, encara que la data sigui “una errada”, el desistiment “es corregeix”.

El departament també justifica que durant la posada en marxa d’aquesta ajuda “hi havia moltes dificultats, estava en vigor el 155” i també “hi havia molts problemes per relacionar els programaris del departament amb els de Correus”. També remarquen que aquests problemes ja s’han resolt. “També és cert que hem atès més de 152.000 persones, i pot passar que [la documentació] s’hagi enviat i extraviat; pot passar”, admeten les mateixes fonts, que mantenen que ara intenten fer-ne un seguiment exhaustiu i treballen amb la comissió de Govern pertinent per trobar “més suports”.

Mesos sense cobrar

La defensa dels sol·licitants, però, argumenta que a causa d’aquesta errada “automàtica” en les dates de les respostes els possibles beneficiaris van ser desestimats ara fa un any i han passat molts mesos sense cobrar una prestació que, per llei, els pertocaria. “No té perdó; algunes d’aquestes persones viuen al carrer”, denuncia l’advocat.

“Un cop pot ser una equivocació, però ¿quaranta també?”, es qüestiona Pomar. Per la seva banda, el departament insisteix que la clau per desestimar l’ajuda “no és la data” sinó si s’ha aportat o no tota la informació. “Potser hi havia un error en la data però la tramitació era correcta”, adverteixen. L’advocat que ha recopilat aquesta cinquantena de demandes també explica que ja n’ha hagut d’arxivar quatre. Segons Pomar, abans d’arribar al judici “els sol·licitants reben una carta en què els diuen que s’ha revisat el cas i que ara sí que els estimen la sol·licitud i demanen que s’arxivi la demanda”. Davant les necessitats d’ingressos, els clients accepten. Tot i això, “després no tothom cobra”, conclou.

 

Què és la renda garantida i com funciona?

1. En què consisteix aquesta prestació?

És una percepció econòmica periòdica que té per objectiu desenvolupar la promoció i l’empoderament del beneficiari i ajudar-lo a superar moments econòmics límit. Té uns requisits estrictes i consta de dues formes: l’ajuda completa i la complementària, que se suma als altres ingressos fins a arribar a l’indicador de renda de suficiència, marcat en un mínim de 569 euros mensuals (l’import augmenta en funció del nombre de membres de la família).

2. Quantes sol·licituds s’han tramitat fins ara?

La Generalitat diu que ha atès més de 152.000 persones interessades. Oficialment, fins al gener, el departament assegura que ha valorat 23.161 expedients (4.847 s’han acceptat, 13.047 s’han denegat i 2.662 sol·licitants han desistit).

3. Per què és tan difícil gestionar-la?

El Govern al·lega la gran complexitat i el fet que l’aplicació va coincidir amb el 155, que va provocar endarreriments. Per evitar el frau la llei també té moltes incompatibilitats amb altres ingressos. També addueixen problemes informàtics.

4. Què és el silenci administratiu positiu?

La llei de la renda garantida diu que si l’administració no es posa en contacte amb el sol·licitant abans de quatre mesos, la prestació s’activa automàticament.

5. Quines irregularitats denuncia el col·lectiu?

Acusen la Generalitat d’enganyar-los amb les dates dels terminis per generar suposats desistiments. També denuncien que no es compleixen els silencis administratius.

6. Hi havia alguna ajuda semblant anteriorment?

Sí: la renda mínima d’inserció, coneguda com a PIRMI. Els preceptors d’aquesta ajuda van passar a cobrar la renda garantida, que, a més, va ampliar-se per arribar a més famílies.

https://www.ara.cat/societat/Desenes-denuncies-error-gestio-garantida_0_2237176297.html

 

Hi ha menys beneficiaris de la Renda Garantida que els que rebien la Renda Mínima d’Inserció

Redacció 10/05/2019

El departament de Treball reconeix que l’aplicació d’aquesta prestació ha perjudicat les famílies més vulnerables en comptes d’ajudar-les

16-renda-garantida_12_893x514.jpeg

Concentració per reclamar la renda garantida davant el Parlament.

El 15 de gener passat hi havia menys beneficiaris de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) que els que rebien la Renda Mínima d’Inserció (RMI) el setembre de 2017. El 15 de setembre d’aquell any es van convertir els 26.130 expedients vigents de la RMI en beneficiaris de la RGC. Quan va començar 2019, aquesta quantitat s’havia reduït a 25.928; és a dir, més de dos-cents menys.

Aquestes dades apareixen en la resposta que el departament de Treball, Afers socials i Famílies, dirigit per Chakir El Homrani (ERC), va fer arribar, el 3 de maig, a la Comissió Promotora de la Renda Garantida de Ciutadania. Feia mesos que els promotors de la RGC reclamaven aquesta informació però el departament de Treball els hi va negar fins que la Comissió de Garantia del Dret a l’Accés d’Informació Pública de la Generalitat el va obligar a comunicar-la.

El departament que dirigeix El Homrani assegura, d’altra banda, que no té les dades relatives al nombre de persones sense llar que reben la RGC. Aquestes dades “estan en fase d’explotació i està prevista la seva publicació al web de la RGC en els propers mesos”, es llegeix en la seva resposta.

L’equip promotor de la iniciativa legislativa popular que va portar la RGC al Parlament, amb l’aval de més de 120.000 firmes, ha difós un comunicat en què afirma que “davant les gravíssimes conseqüències socials de la vulneració del dret a la RGC de les persones en situació de pobresa de Catalunya, apel·lem a la consciència cívica i solidària de la societat, a les seves organitzacions i entitats socials, cíviques i polítiques a mobilitzar-se per exigir el respecte d’aquest dret, promoure una investigació pública i una auditoria independent sobre la gestió de la implementació d’aquesta llei, i demanar les responsabilitats polítiques corresponents a la conselleria de Treball, Afers socials i Famílies”.

 

https://www.eltriangle.eu/ca/actualitat/poders/hi-ha-menys-beneficiaris-de-la-renda-garantida-que-els-que-rebien-la-renda-minima-d-insercio_102507_102.html

 

La renda garantida no iguala la cobertura de l’ajuda que va substituir

Josep Catà 6 maig 2019

El Govern, en resposta a una petició de transparència, admet que només ha aprovat el 9,2% de les noves sol·licituds de la prestació fins a mitjan gener

pastedGraphic.png

Els promotors de la ILP al Parlament, després de l'aprovació de la llei. Parlament

La Generalitat té vigents 25.928 expedients de renda garantida de ciutadania (RGC) que es tradueixen en 64.188 beneficiaris. Les dades, a les quals ha tingut accés EL PAÍS, les va aportar el Govern després d'una petició de transparència feta pels promotors de la llei que regula aquesta prestació. La RGC va néixer el setembre del 2017 per substituir la renda mínima d’inserció i donar cobertura a més persones en situació de pobresa. Després d'una implantació irregular amb només un 9,2% de noves sol·licituds aprovades, la RGC no arriba a igualar l'anterior ajuda, que el febrer del 2017 cobria 27.800 llars i 67.966 beneficiaris.

El consens que va generar la llei de la renda garantida de ciutadania —aprovada per unanimitat després que els agents socials presentessin una iniciativa legislativa popular— el va seguir una intensa polèmica pel fracàs de la seva implementació, amb un percentatge molt baix de noves sol·licituds aprovades. El conseller de Treball, Afers Socials i Família, Chakir El Homrani, ha admès aquest dilluns el mea culpa en una entrevista a l'agència Efe, tot i que ha argumentat que el Govern, intervingut amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució no podia fer gaire cosa.

Un any i vuit mesos després de l'inici de la nova prestació, i nou mesos després de la recuperació de l'autogovern, El Homrani ha destacat que actualment s'aprova el 30% de les noves sol·licituds de RGC, i que hi ha 120.000 beneficiaris. No obstant això, els promotors d'aquesta prestació i alguns partits de l'oposició acusen el Govern de “maquillar” les dades.

Consideren que el 30% de sol·licituds aprovades està distorsionat perquè es refereix a un període de temps curt (des del gener del 2019 fins ara) en el qual, a més, s'han registrat menys sol·licituds. “En veure un nombre tan alt de denegacions molts han desistit”, afirma Diosdado Toledano, portaveu de la plataforma impulsora de la RGC. Tampoc considera creïbles els 120.000 beneficiaris, ja que és la suma dels que perceben la totalitat de la RGC (644 euros al mes per una persona) i dels que, com que són beneficiaris d'una altra prestació, només cobren un complement (que pot ser de només 50 euros).

Les xifres aportades aquest dilluns pel conseller també posa en dubte la informació que el mateix Executiu del president Quim Torra va remetre a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública. Segons aquest document, que recull dades des del 15 de setembre del 2017 fins al 15 de gener del 2019, hi ha 25.928 expedients vigents de RGC i 64.188 beneficiaris. Les dues xifres no arriben a igualar les de la renda mínima d’inserció el 2017, l'ajuda que la nova prestació pretenia ampliar. Les dades indiquen que hi ha, d'altra banda, 49.733 expedients vigents de complements, 54.528 beneficiaris.

Sobre les sol·licituds aprovades i denegades fins a mitjan gener d'aquest any, la Generalitat admet que només ha aprovat 4.268 de les 46.429 noves sol·licituds, és a dir, un 9,2%. La Generalitat va denegar 37.975 noves sol·licituds, principalment per superar els ingressos establerts en la llei, tenir una feina o no acreditar una residència continuada. Pel que fa als complements, el percentatge de sol·licituds aprovades puja fins al 23%.

Els promotors de la llei de la RGC lamenten que el Govern no desglossi les dades, tampoc en la resposta a la petició de transparència, per saber quantes sol·licituds de RGC per part de persones sense llar van ser aprovades o denegades.

Precisament, la cobertura a les persones sense llar, així com la d'altres col·lectius vulnerables, havia de blindar-se amb un reglament de l’RGC que, malgrat ser obligatori per la llei, el Govern no ha aconseguit tirar endavant. Finalment la cobertura a aquests col·lectius es va garantir amb una modificació de la llei proposada pel PSC. “Hi ha una gran deixadesa i un gran obscurantisme. No hi ha reglament, i tampoc es fa cas a la resolució del Parlament que obliga a revisar totes les denegacions”, assegura el diputat socialista Raúl Moreno.

https://cat.elpais.com/cat/2019/05/06/catalunya/1557169221_964274.html

 

La Generalitat reduce la prestación a una mujer con un 94% de discapacidad

La afectada, de 28 años y con parálisis cerebral, está a cargo de sus padres, también delicados de salud El Govern rebaja de 400 a 36 euros la prestación porque la joven acude a diario a un centro ocupacional

Carmen tiene 65 años. Padece artrosis y tiene una discapacidad del 84%, reconocida por la Generalitat. “No me tomo la medicación porque si me duermo, no me entero de lo que le pasa a Macarena", explica. "Un día convulsionó y entró en coma”. Macarena es su hija. Tiene 28 años y una parálisis cerebral espástica desde que era un bebé. No puede moverse, hablar ni ver con claridad. En su caso, la discapacidad reconocida es del 94%. “Nosotros somos sus brazos”, explica la madre. Joan, el padre, tiene 74 años y ya ha padecido un ictus. No es de muchas palabras. “La procesión se lleva por dentro”, dice.

Carmen se ha desvivido por su hija. La tuvo con 36 años y desde entonces solo vive para cuidarla. Joan ha sido quien traído el dinero a casa. Vendía en mercados ambulantes, sin estar dado de alta en la Seguridad Social. Ahora, ambos sobreviven con una pensión no contributiva y un complemento de hijo a cargo. Si lo sumamos, apenas llegan a los mil euros al mes. “Suerte teníamos de la dependencia”, sentencia.

Para los imprevistos

Hace diez años la Generalitat catalogó Macarena con el grado dos de dependiente, el que se conoce como severo. Y les ofreció la paga de Cuidador No Profesional, unos 400 euros al mes. “Nos va muy bien para comprar los medicamentos que no nos entran por la Seguridad Social y para pagar  imprevistos”, explica Carmen. Por ejemplo los laxantes, unas gotas para los ojos o pastillas para dormir que compran en Andorra. “El médico nos las recomendó, son más fuertes”, aclara la madre.

1555497396327.jpg

Macarena sale de la cama cada día gracias a los brazos de sus padres, ahora ya mayores y con menos fuerzas  / joan mateu

Pero el año pasado Joan se cortó un dedo del pie. Carmen fue a los Servicios Sociales de Sants para pedir ayuda. “Yo sola no puedo mover a Macarena”. Y allí empezó un calvario. Le revisaron las ayudas, tuvo que notificar todo el dinero que gasta, factura a factura. “En diciembre me dijeron que tenía que renunciar a la dependencia”. Según ella, con amenazas y risas incluidas de las trabajadoras sociales mientras los gritos, muecas y autolesiones de su hija por el agobio ponían aún más tensión al momento.

Carmen nunca firmó. Este marzo les llegó una carta de la Generalitat. Han revisado el Programa Individual d'Atenció (PIA) de su hija. Como Macarena va a un centro ocupacional ocho horas cada día, las ayudas que recibían de cuidado en el hogar pasan de 400 a 36 euros mensuales.

Un servicio que es una condena

La medida es legal, los centros ocupacionales computan como centro de día y se consideran un “servicio análogo”. Pero a esta familia la han condenado. “Cómo vamos a sobrevivir?”, se pregunta esta madre. Cada día, junto a su esposo y una especie de montacargas con ruedas, sube y baja a Macarena por los empinados escalones que separan su casa de la calle. La familia vive en un pequeño piso, con una sola habitación, y de apenas 40 metros cuadrados. “Aún lo estamos pagando”, explica la madre. Cuando ha habido imprevistos han pedido dinero prestado a amigos y familiares. “Lo vamos devolviendo cuando podemos”. Por ejemplo cuando tuvieron que pagar 2.930 euros para una operación de ortodoncia en el Hospital Sant Rafael.

1555497456522.jpg

Carmen y Juan, bajan a Macarena por las escaleras de su casa. Lo hacen a pulso, debido a la curvatura de la escalera / JOAN MATEU

La situación es tal que cuando Macarena sale de la visita rutinaria en el Vall d’Hebrón, la familia opta por volver andando hasta su casa, en Hostafrancs. “Es todo bajada, y así nos ahorramos el taxi”. No tienen coche, y su hija se agobia en el transporte público.

Ellos ya son mayores, pero se ven con fuerzas de seguir siendo las manos y brazos de su hija. ¿Qué pasará con el paso del tiempo? “Esta pregunta nos la hacemos cada día”, dice Carmen. No tienen ahorros para dejarle, ni tampoco pueden pagar un asistente que haga sus tareas. De momento, ya han recurrido a la vía administrativa, aunque la respuesta del Govern se ampara en la ley de dependencia.

Un gabinete de abogados está dispuesto a llevar el caso a la justicia. Ya hay un precedente. En el 2012, el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya dio la razón a los padres de David, un chico con discapacidad psíquica. “Los talleres ocupacionales no pueden considerarse compatibles con el cuidado familiar”, dijo entonces el tribunal.

https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20190428/govern-recorta-prestacion-social-mujer-discapacidad-7412375

 
Joomla templates by a4joomla