- Detalls
La Generalitat no sap, no contesta
Mentre es galleja amb banderes i pàtries, la vida segueix i la ciutadania consumeix amb més o menys fortuna la seva vida
Francesc Valls 13 ABR 2019 - 13:57 CEST
El 155 s’ha convertit en un número màgic. És el que, com a anatema i fidels a l’Antic Testament, utilitzen el PP, Ciutadans i Vox per proclamar que les institucions catalanes han de ser intervingudes a perpetuïtat fins que el poble d’Israel entri en raó o aquesta massa de dos milions de votants independentistes mori d’avorriment. No sembla una proposta raonable. Tampoc resulta gaire assenyat que a Catalunya existeixin 155 prestacions socials, tal com la mateixa Generalitat va comptabilitzar el 2015: 65 d’aquestes ajudes són de caràcter econòmic a persones i 90 són de serveis. Tanta prestació fa que la població socialment vulnerable s’endinsi en un laberint burocràtic infinit. Enfronta el ciutadà amb un monstre burocràtic potser amb l’objectiu inconfés del desistiment, com busquen respecte a l’independentisme els hassidites de la dreta i el nacionalpopulisme. Només cal veure la lectura restrictiva-cabalística que fan de la Constitució.
El cas és que ajudes que haurien de tenir com a objectiu pal·liar situacions d’emergència social semblen destinades a sembrar el desànim i la desafecció cap a una administració que predica una cosa i fa la contrària. La burocràcia actua com una eficaç barrera. D’una banda, hi ha el factor irracional d’aquest mar de prestacions de les quals la meitat són de dret subjectiu (és a dir, garantides) i el 50% restant està subjecte a disponibilitat pressupostària, amb tot el que això pot suposar de xarxa clientelar. La denegació de les prestacions garantides es fa amb dosis més que notables d’opacitat sense adduir raons, la qual cosa a la pràctica suposa esperar fins que el demandant desisteixi per esgotament, com si es tractés d’un personatge de Kafka. Una vegada s’aprova una llei transparent i objectivable com la de la renda garantida de ciutadania, l’Administració engega la seva màquina i es comporta com si el peticionari fos el protagonista d’El procés, a qui se li recordava que el procediment era secret per al públic i per a ell.
B. i J., inicials d’una parella, tenien un petit negoci que amb la crisi se’n va anar en orris. El 15 de setembre del 2017 van sol·licitar la renda garantida de ciutadania. Complien els tres requisits: ser majors de 23 anys (ronden els 60), haver residit els dos últims anys a Catalunya (resideixen a la comunitat des dels anys setanta) i no disposar de patrimoni (tenen un primer habitatge, amb un acord amb el banc per evitar el desnonament). El març del 2018 els van dir que els denegaven la petició. Van presentar un recurs aquell mateix mes. Encara esperen resposta. El problema de la parella és que les seves dues filles, independitzades des del 2016, figuraven empadronades al domicili familiar. De res van servir les certificacions del nou padró de les filles ni el registre de béns realitzat per part de l’Ajuntament. La Generalitat, davant del recurs, no sap, no contesta.
El cas és que ajudes que haurien de tenir com a objectiu pal·liar situacions d’emergència social semblen destinades a sembrar el desànim i la desafecció
N. té dos fills. Un d’ells amb una discapacitat reconeguda del 42%. El 24 d’octubre del 2017 va demanar la renda garantida de ciutadania. El maig del 2018 li van dir que li faltava l’extracte d’un compte bancari, després que quan el febrer d’aquell any s’havia interessat per l’estat de la tramitació no l’hi advertissin. Va presentar el document en el període hàbil de recurs. Al juny l’hi van denegar. Aquests són dos casos. En molts d’altres la Generalitat envia la carta de desistiment sense haver fet el requeriment de documentació, expliquen des de les entitats socials.
Els promotors de la iniciativa legislativa popular que va engegar la RGC, i que va ser aprovada per unanimitat pel Parlament, estan sol·licitant des de l’agost del 2018 a la Generalitat informació sobre aquesta restricció. Davant de les vagues respostes del Departament de Treball, han hagut de demanar auxili la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP). Malgrat els requeriments, moltes de les seves preguntes fa més de mig any que esperen resposta. La burocràcia mareja la perdiu amb arguments d’allò més variats: “Actualment no disposem de dades en relació amb els motius principals de la denegació”, “les dades respecte a l’habitatge estan en fase d’explotació”, “la informació que vostès sol·liciten s’avalua bimensualment” o “no tenim prou efectius de personal”. Mentre es galleja amb banderes i pàtries, la vida segueix i la ciutadania consumeix amb més o menys fortuna la seva vida. 350.000 catalans viuen en pobresa severa, el 23,8% de la població frega el forat negre del precariat. Dels 4.000 milions d’euros retallats en partides socials fins al 2014, se n’han recuperat 1.800 milions. Mentrestant, el Govern no sap, no contesta.
https://cat.elpais.com/cat/2019/04/13/opinion/1555156678_911071.html
- Detalls
- Detalls
La pobreza se recrudece y acosa al 24% de los catalanes mientras las irregularidades en la aplicación de la Renta Garantizada de Ciudadanía siguen su curso recortador y sin que las entidades del Tercer Sector se unan, en bloque, para reclamar la aplicación ya y sin tapujos de este derecho subjetivo, sin restricción presupostária y con aprobación en el Parlamento por UNANIMIDAD.
https://www.facebook.com/IlpDeLaRendaGarantidaCiutadana/posts/2093945327358256?__tn__=K-R
Artículo: La pobreza se recrudece y acosa al 24% de los catalanes
ECAS alerta de que la precariedad laboral y en la vivienda también se perpetúa
Jessica Mouzo Quintáns 16 MAR 2019
https://elpais.com/ccaa/2019/03/15/catalunya/1552676373_222328.html?id_externo_rsoc=whatsapp
Una persona sin hogar en el parque de la Ciutadella de Barcelona. Joan Sánchez
Los brotes verdes que asoman a escala macroeconómica todavía no alcanzan al ciudadano común. La salida de la crisis económica no se refleja en los hogares catalanes y la pobreza, lejos de reducirse, se recrudece en los sectores más vulnerables. El último informe de de ECAS (Entidades Catalanas de Acción Social), que radiografía los indicadores sociales en Cataluña, apunta que un 23,8% de los catalanes están en riesgo de pobreza, una cifra que no ha dejado de crecer desde 2015. La precariedad laboral y en la vivienda también se perpetúa, avisa la organización.
“La pobreza se cronifica y la supuesta recuperación económica no se traduce en una mejora de las condiciones de vida de la población”, zanja el informe Insocat de ECAS. En Cataluña, la tasa AROPE —que mide la población que vive bajo el umbral de la pobreza, las personas con privaciones materiales severas y aquellas familias con baja intensidad de trabajo por hogar— dibuja un panorama poco halagüeño en términos socioeconómicos: en 2017, último año del que se tienen cifras, el 23,8% de la población está en riesgo de pobreza o exclusión, un porcentaje en alza desde 2015. Entre la población extranjera, las circunstancias de exclusión social alcanzan al 47,7%.
Las privaciones en el hogar también se han intensificado. La mitad de la población catalana tiene dificultades para llegar a fin de mes y los hogares ya destinan más del 30% de su renta a pagar la vivienda o los suministros. Según la vocal de pobreza de ECAS, Teresa Crespo, estos datos indican que la pobreza está empezando a afectar también a las clases medias.
El entorno socioeconómico, con un mercado laboral e inmobiliario “caracterizado por la inestabilidad y el abuso” —sostiene el estudio— tampoco ayudan a reconducir la situación. El 87% de los contratos que se firman cada año son temporales y la tasa de pobreza en el trabajo es del 12,2%.
Las entidades que aglutina ECAS recuerdan que el efecto de los tijeretazos sociales que se ejecutaron durante la crisis aún pasan factura y la reversión total de los recortes sigue pendiente. “La inversión en políticas públicas por parte de la Generalitat ha crecido tímidamente. El gasto conjunto en salud, educación, protección y promoción social y vivienda se redujeron en más de 4.000 millones de euros entre 2010 y 2014, de los que solo se han recuperado 1.800”, apunta el informe. La presidenta de ECAS, Sonia Fuertes advirtió ayer, no obstante, que las políticas sociales deben tener en cuenta que las necesidades sociales son ahora mayores y la vida es más cara, un escenario que requiere, indicó, mucha más inversión social de la que había antes de los recortes.
- Detalls
Els promotors de la Renda Garantida tornen a criticar “l'opacitat” del Govern en la concessió d'ajudes
El nou reglament de la prestació permetrà suspendre l'ajut als beneficiaris que acumulin 30 dies treballats
Els promotors de la llei de Renda Garantida de Ciutadania (RGC) han criticat aquest dimecres “l'opacitat” que, segons ell, el Govern aplica a aquestes ajudes, sense donar xifres clares sobre els beneficiaris. A més, lamenten que bona part de les persones en situació d'extrema pobresa no hagin rebut cap tipus d'ajuda. Per això, han alertat que acudiran als tribunals a reclamar cada prestació denegada i que també impugnaran el reglament de la llei si aquest restringeix les condicions per accedir a la prestació.
El portaveu de la plataforma, Diosdado Toledano, ha encapçalat una petita mobilització de la marea pensionista davant del Parlament coincidint amb la compareixença del conseller de Treball i Afers Socials, Chakir el Homrani, a la comissió per parlar de la qüestió. Toledano ha agraït que l'oposició hagi recollit bona part dels seus arguments i ha considerat una “bufetada” al Departament que la Comissió de Garanties del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP) hagi resolt recentment a favor de la plataforma i hagi donat 20 dies a Treball perquè aporti tota la informació que li ha sol·licitat l'entitat. Tot i així, Treball ha denegat noves peticions d'informació, com les persones sense llar que han sol·licitat l'ajuda, cosa que fa sospitar a Toledano que “alguna cosa amaguen”.
Segons la plataforma, l'Idescat xifrava en prop de 350.000 persones les que estaven en situació de pobresa severa a Catalunya a finals del 2017. Des del setembre d'aquell any fins al gener s'han presentat 133.000 sol·licituds, i només 10.500 s'han aprovat, tot i que aquesta última xifra inclou també els complements a les pensions més baixes.
Per això, Toledano considera que hi ha una mala gestió dels ajuts i “nul·la voluntat” d'aplicar correctament la llei. De fet, alerten que recorreran als tribunals les sol·licituds denegades, que no s'està aplicant correctament el silenci administratiu i que també impugnaran judicialment el reglament de la llei si aquest text restringeix les condicions d'accés a la prestació.
120.004 persones beneficiàries aquest febrer
Per tal que els beneficiaris de la Renda Garantida no hagin de rebutjar ofertes de feina de curta durada i, per tant, per incentivar la seva entrada al mercat laboral, el nou reglament de la Llei, en tràmit, permetrà poder suspendre l'ajut als beneficiaris que acumulin 30 dies treballats.
Així ho ha explicat el conseller d'Afers Socials, Chakir El Homrani, davant la comissió parlamentària, on també ha fixat en 120.004 les persones beneficiàries de la RGC el febrer de 2019, pràcticament el doble dels qui cobraven RMI el setembre de 2017 quan va entrar en vigor la llei, que eren 62.000. El conseller ha explicat que fins a 3.500 persones han trobat feina gràcies a la llei i que s'ha passat d'aprovar el 9% al 30% de les sol·licituds.
