- Detalls
Recta final en les negociacions per a la renda garantida
Els promotors de la ILP admeten un “gir positiu” del govern
Un dels esculls, fer-la compatible amb feines a temps parcial
http://www.elpuntavui.cat/societat/article/-/1101430-recta-final-en-les-negociacions-per-a-la-renda-garantida.html
- Detalls
ECAS – Nota Premsa: Recolzament a la RGC, també per rendes del treball
Negociació per a la tramitació de la Renda Garantida de Ciutadania
Una RGC incompatible amb el treball remunerat pot resultar contraproduent
·Negar la prestació a les persones que tenen un salari, encara que aquest sigui inferior a l’IRSC, pot desincentivar l’ocupació
·ECAS fa una crida al consens per aprovar la Renda Garantida i adverteix que caldrà perseguir la contractació precària i fraudulenta
Podeu llegir el text complert al seu portal:
- Detalls
Càritas Diocesana de Barcelona, Mans Unides, Cristianisme i Justícia i Justícia i Pau alerten que l’actual proposta de Renda Garantida de Ciutadania (RGC) exclou les persones amb contractes a temps parcial i amb ingressos inferiors als 664€
23/02/2017
El 57% de les persones ateses per Càritas Diocesana de Barcelona que treballen tenen uns ingressos inferiors als 664€ estipulats per l’Indicador de Renda de Suficiència (IRSC).
Barcelona, 23 de febrer de 2017 -Amb motiu de les darreres negociacions de la Comissió Promotora per una Renda Garantida de Ciutadania amb la Generalitat de Catalunya, Càritas Diocesana de Barcelona, Mans Unides, Cristianisme i Justícia i Justícia i Pau alerten que l’actual proposta de RGC exclou a les persones amb sous per sota de l’IRSC.
La Renda Garantida de Ciutadania és una eina per a la promoció de la persona, el seu empoderament i la millora de les seves condicions de vida. Creiem que la Renda Garantida de Ciutadania és especialment necessària per a les persones que no perceben cap ingrés o tenen uns ingressos inferiors als 664€ estipulats per l’Indicador de Renda de Suficiència (IRSC),inclosos els provinents de les rendes del treball (majoritàriament contractes a temps parcial).
Considerem positiu que el Govern de la Generalitat de Catalunya estigui en negociacions amb la Comissió Promotora per una Renda Garantida de Ciutadania. Amb tot, creiem que calen propostes que incloguin les rendes del treball quan aquestes són insuficients. També creiem que la RGC no ha d’esdevenir un incentiu per reduir la jornada laboral.
Durant les negociacions de la ILP, la Comissió Promotora ha proposat que la RGC sigui compatible amb les rendes de treball.
Al nostre entendre, la proposta de la Comissió és un encert, ja que hi ha moltes persones amb contractes a temps parcial que no arriben a percebre els 664€ de l’IRSC.
Aquesta situació afecta a les persones que conviuen en la unitat familiar del treballador, i que en la majoria de casos són menors. A més, segons l’EPA del 4t Trimestre del 2016, el 70% dels contractes a temps parcial a Catalunya recauen en dones.
Les dades de Càritas Diocesana de Barcelona corroboren aquesta realitat. A partir d’una mostra de 5.000 llars ateses per Càritas, el 85% de les famílies tenien uns ingressos inferiors a 664€. D’aquestes, el 40% tenien fills menors de setze anys. Si només tenim en compte les persones ateses per Càritas amb uns ingressos derivats de les rendes del treball, observem que el 57% tenen sous inferiors a la Renda de Suficiència. Com diem des de fa temps, treballar no implica sortir de la pobresa.
Per tot això, defensem que aquelles persones amb un contracte laboral a temps parcial i un sou inferior als 664€, puguin acollir-se a la Renda Garantida de Ciutadania (RGC). Alhora, cal que la RGC sigui complementària en aquells casos on la persona, malgrat treballar, no arribi als 664€ estipulats. Si la persona té uns ingressos inferiors a aquesta xifra, la RGC cobrirà la diferència per arribar als 664€.
Demanem a la Generalitat de Catalunya que s’avingui a negociar les propostes de la Comissió Promotora per una Renda Garantida de Ciutadania i trobar una solució satisfactòria que situï al centre les persones més vulnerables de la societat.
http://www.caritasbcn.org/ca/node/4580
http://www.mansunides.org/ca/renda-garantida-de-ciutadania
- Detalls
Unos 800.000 niños viven en familias sin ningún empleo
INFANCIA
· El 43% de los menores más pobres en España abandona prematuramente los estudios y el 33% de los más vulnerables sufre obesidad, según Save the Children
·
ROSA M. BOSCH, Barcelona
14/02/2017 15:00 | Actualizado a 14/02/2017 16:01
El número de menores que sobrevive en hogares donde ninguna de las personas adultas tiene un empleo se ha disparado desde 2008situándose en cerca del 12%, unos 800.000 niños, en 2015, según denuncia Save the Children en el informe Desheredados. Desigualdad infantil, igualdad de oportunidades y políticas públicas en España, presentado este martes por la mañana.
Además, el 25,1% de los contratos laborales eran temporales, casi el doble que la media de la Unión Europea (UE). “Cuando la participación de los padres en el mercado laboral no es suficiente no pueden evitar que sus hijos caigan en la pobreza, tienen un 54% más probabilidades de sufrir pobreza”, subraya la oenegé.
Aumentan en 424.00 los niños más pobres
Save the Children recuerda que España es uno de los países de la UE con más desigualdad lo que se traduce en que los niños con menos recursos se hayan empobrecido durante la crisis cinco veces más que los más acomodados, un 32% y un 6% en cada caso. Así, de 2008 a 2015 el número de menores en situación de pobreza severa creció en 424.000. La falta de recursos incide en todos los ámbitos de la vida, con especial crudeza en la educación, la salud y la vivienda. El 43% de los hijos de las familias más pobres abandonan sus estudios de manera prematura, es decir, tras cursar la Educación Secundaria Obligatoria (ESO), ya sea con título o sin él. El 41% de los abandonos los protagonizan escolares cuyas madres tampoco han acabado la ESO.
Niños que participaron el pasado verano en las actividades de verano del Casal del s Infants, en Badalona (Laura Guerrero)
Más sedentarios
Respecto a la salud, el 33% de los niños de seis a nueve años del primer quintil de la población (el 20% de las personas más pobres) sufre obesidad, diez puntos más que los más ricos. La falta de recursos incide en dietas menos saludables y en más sedentarismo. El 57% de los chavales más adinerados practican algún deporte frente al 31% de los menos favorecidos económicamente. Save the Children remarca que otros factores que inciden negativamente en este grupo son “la no inclusión en las carteras de servicios sanitarios del oculista y dentista o los copagos en las ortopedias”.
El hacinamiento afecta al 19%
En España, la mitad de los niños del primer quintil viven en hogares que invierten más del 40% de sus ingresos a los gastos de la vivienda. A esto hay que sumar que la tasa de hacinamiento es mucho mayor entre los menores más vulnerables, en concreto afecta al 19% frente al 2% de los niños en mejor situación económica.
Otra cuestión reflejada en el estudio es la expulsión de las familias sin poder adquisitivo a barrios periféricos o segregados, “caldo de cultivo de las desigualdades, que se perpetúan entre generaciones, y la miseria porque homogeneiza las redes sociales de los individuos”. El coste de salir de zonas degradadas o marginales, en las que viven el 22,5% de los niños, es inasumible para la mayoría de los vecinos.
- Detalls
La infància en pobresa severa ha augmentat un 23% a Catalunya, fins a arribar a 261.970 menors
Els nens amb menys recursos s'han empobrit 4,5 vegades més que la resta durant la crisi
El 73% pateix 'sobrecàrrega de vivenda', que deriva en impagaments, talls de subministraments i desnonaments
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/infancia-pobresa-severa-creix-23-catalunya-5805466
EL PERIÓDICO / BARCELONA
DIMARTS, 14 DE FEBRER DEL 2017 - 17:05 CET
“Un nen pobre és aquell que no pot somiar”. Aquesta rotunda definició d'una nena de Vallecas de 9 anys encapçala l'últim i demolidor informe de Save the Children sobre la pobresa infantil a Catalunya. El resum: la infància en situació de pobresa severa a Catalunya ha augmentat un 23% entre el 2013 i el 2015, i ha passat del 7,7% el 2013 (212.431 persones) a l'11,7% (261.970) el 2015. Els nens pobres cada vegada són més pobres, alerta el document, titulat ‘Desheretats’, però, a més, el 80% d'aquests nens corren el risc de convertir-se en adults empobrits.
Abans de la crisi, especifica l'informe, la infància a Catalunya tenia nivells de benestar més elevats que a la resta de l'Estat, però la situació s'ha revertit en els últims anys. El 2015, el 29,4% dels menors de 18 anys estaven en risc de pobresa. És a dir, prop de mig milió de nens (o un de cada tres) viuen per sota del llindar de la pobresa a Catalunya. Sobreviuen amb menys de 6.444 euros a l'any.
Les dades confirmen com la desigualtat creix a passos agegantats. Durant el període del 2008 al 2015, mentre la renda del primer quintil (el 20% de la població més desafavorida) es desplomava un 31%, la resta dels quintils (el 80% restant) reduïen els seus ingressos en un 7%. En altres termes, el descens per a aquest 20% de la població era 4,5 vegades més que per a la resta. I tant la pobresa com la desigualtat han augmentat especialment entre els nens. En el conjunt d'Espanya, la caiguda va ser del 32,1% davant el 6,5%.
La infància en pobresa severa ha augmentat un 23% a Catalunya, fins a arribar a 261.970 menors
Els nens amb menys recursos s'han empobrit 4,5 vegades més que la resta durant la crisi
El 73% pateix 'sobrecàrrega de vivenda', que deriva en impagaments, talls de subministraments i desnonaments
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/infancia-pobresa-severa-creix-23-catalunya-5805466
EL PERIÓDICO / BARCELONA
DIMARTS, 14 DE FEBRER DEL 2017 - 17:05 CET
“Un nen pobre és aquell que no pot somiar”. Aquesta rotunda definició d'una nena de Vallecas de 9 anys encapçala l'últim i demolidor informe de Save the Children sobre la pobresa infantil a Catalunya. El resum: la infància en situació de pobresa severa a Catalunya ha augmentat un 23% entre el 2013 i el 2015, i ha passat del 7,7% el 2013 (212.431 persones) a l'11,7% (261.970) el 2015. Els nens pobres cada vegada són més pobres, alerta el document, titulat ‘Desheretats’, però, a més, el 80% d'aquests nens corren el risc de convertir-se en adults empobrits.
Abans de la crisi, especifica l'informe, la infància a Catalunya tenia nivells de benestar més elevats que a la resta de l'Estat, però la situació s'ha revertit en els últims anys. El 2015, el 29,4% dels menors de 18 anys estaven en risc de pobresa. És a dir, prop de mig milió de nens (o un de cada tres) viuen per sota del llindar de la pobresa a Catalunya. Sobreviuen amb menys de 6.444 euros a l'any.
Les dades confirmen com la desigualtat creix a passos agegantats. Durant el període del 2008 al 2015, mentre la renda del primer quintil (el 20% de la població més desafavorida) es desplomava un 31%, la resta dels quintils (el 80% restant) reduïen els seus ingressos en un 7%. En altres termes, el descens per a aquest 20% de la població era 4,5 vegades més que per a la resta. I tant la pobresa com la desigualtat han augmentat especialment entre els nens. En el conjunt d'Espanya, la caiguda va ser del 32,1% davant el 6,5%.
A més, el 73% de la infància més pobra pateix l'anomenada sobrecàrrega de vivenda, que deriva en impagaments, talls de subministraments i, finalment, desnonaments.
MERCAT LABORAL
La raó d'aquesta desigualtat econòmica és, segons l'informe, l'estructura del mercat laboral, en què l'alta desocupació ha pressionat els salaris a la baixa i especialment les rendes menors. Aquest mercat fa que els treballadors amb contractes temporals, ja per si mateixos precaris, tinguin més probabilitats de ser acomiadats en temps de constricció econòmica. L'atur de llarga durada (12 o més mesos) ha afectat més les famílies amb fills i especialment amb menors, i arriba a l'11,6% en aquest últim cas, davant el 4,8% de llars sense nens al seu càrrec.
La falta de protecció social és una altra de les advertències de l'estudi, que considera els recursos escassos i poc equitatius. Només un 14% de la infància catalana rep alguna prestació a la llar, dirigida a millorar la seva situació de manera específica. Les estadístiques indiquen que gairebé el 45% dels nens de Catalunya reben algun tipus de prestació, però fonamentalment es beneficien conjunturalment de prestacions individuals -com la desocupació o la jubilació- de què és receptor algun familiar (31%) i no de transferències a la llar que estiguin destinades a protegir-los (el citat 14%).
“Com a societat no ens podem permetre no donar oportunitats als que més les necessiten. Un nen pobre no pot estar condemnat a ser un adult pobre, però l'actual sistema de protecció social perpetua la pobresa. Els nens de Catalunya es mereixen polítiques més justes i equitatives i capaces de reduir la pobresa i la desigualtat”, afirma Guiomar Todó, responsable de Save the Children a Catalunya.
VIVENDA
L'informe detalla que el 58% dels ingressos de la infància més pobra es destinen a pagar la casa i les despeses relacionades, i 7 de cada 10 (73%) pateixen sobrecàrrega de vivenda, és a dir, les despeses que s'hi destinen superen el 40% de la renda de la unitat familiar, fet que porta a una situació de gran precarietat que incideix en el desenvolupament físic, cognitiu i emocional dels menors.
ADEU A L'ESCOLA
En relació amb l'abandonament escolar, la investigació subratlla que aquest ha baixat a Catalunya excepte en el col·lectiu més desprotegit, en què ha augmentat un 1,4%. Un 32,5% de l'alumnat més pobre abandona el sistema educatiu (43% a Espanya).
Save de Children demana que es millori la prestació actual per fill a càrrec per a tots els nens que viuen sota el llindar de la pobresa dels 25 euros mensuals fins a 100 euros i recuperar la prestació universal per a la criança de nens de fins a 3 anys (i fins a 6 anys per a famílies nombroses i monoparentals), suprimida el 2011 a Catalunya. A més, sol·licita una avaluació rigorosa de les necessitats de vivenda dels més desafavorits i que es redefineixi i reforci el sistema de protecció social a la infància.A més, el 73% de la infància més pobra pateix l'anomenada sobrecàrrega de vivenda, que deriva en impagaments, talls de subministraments i, finalment, desnonaments.
MERCAT LABORAL
La raó d'aquesta desigualtat econòmica és, segons l'informe, l'estructura del mercat laboral, en què l'alta desocupació ha pressionat els salaris a la baixa i especialment les rendes menors. Aquest mercat fa que els treballadors amb contractes temporals, ja per si mateixos precaris, tinguin més probabilitats de ser acomiadats en temps de constricció econòmica. L'atur de llarga durada (12 o més mesos) ha afectat més les famílies amb fills i especialment amb menors, i arriba a l'11,6% en aquest últim cas, davant el 4,8% de llars sense nens al seu càrrec.
La falta de protecció social és una altra de les advertències de l'estudi, que considera els recursos escassos i poc equitatius. Només un 14% de la infància catalana rep alguna prestació a la llar, dirigida a millorar la seva situació de manera específica. Les estadístiques indiquen que gairebé el 45% dels nens de Catalunya reben algun tipus de prestació, però fonamentalment es beneficien conjunturalment de prestacions individuals -com la desocupació o la jubilació- de què és receptor algun familiar (31%) i no de transferències a la llar que estiguin destinades a protegir-los (el citat 14%).
“Com a societat no ens podem permetre no donar oportunitats als que més les necessiten. Un nen pobre no pot estar condemnat a ser un adult pobre, però l'actual sistema de protecció social perpetua la pobresa. Els nens de Catalunya es mereixen polítiques més justes i equitatives i capaces de reduir la pobresa i la desigualtat”, afirma Guiomar Todó, responsable de Save the Children a Catalunya.
VIVENDA
L'informe detalla que el 58% dels ingressos de la infància més pobra es destinen a pagar la casa i les despeses relacionades, i 7 de cada 10 (73%) pateixen sobrecàrrega de vivenda, és a dir, les despeses que s'hi destinen superen el 40% de la renda de la unitat familiar, fet que porta a una situació de gran precarietat que incideix en el desenvolupament físic, cognitiu i emocional dels menors.
ADEU A L'ESCOLA
En relació amb l'abandonament escolar, la investigació subratlla que aquest ha baixat a Catalunya excepte en el col·lectiu més desprotegit, en què ha augmentat un 1,4%. Un 32,5% de l'alumnat més pobre abandona el sistema educatiu (43% a Espanya).
Save de Children demana que es millori la prestació actual per fill a càrrec per a tots els nens que viuen sota el llindar de la pobresa dels 25 euros mensuals fins a 100 euros i recuperar la prestació universal per a la criança de nens de fins a 3 anys (i fins a 6 anys per a famílies nombroses i monoparentals), suprimida el 2011 a Catalunya. A més, sol·licita una avaluació rigorosa de les necessitats de vivenda dels més desafavorits i que es redefineixi i reforci el sistema de protecció social a la infància.
