Comunicats  Actes  Guies  Presentació ILP  Donacions  Video  Premsa  Contacteu

ASSESSORAMENT COL·LECTIU / ASESORAMIENTO COLECTIVO

 Jueves laborables por las tardes de las 17h. a 19h. C/ Obradors, 8-10. ( <M> Drassanes L3 o Jaume I L4 ) en el local FAVB

 ¡DEFIENDE TUS DERECHOS! Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna”. Estatut de Catalunya, en el seu article 24.3

 asesoriargc@gmail.com   www. rendagarantidaciutadana.net   @ILPRendaGC ILP de la Renda Garantida Ciutadana

Entrevista TV3

La presentació de recursos davant del Jutjat el Contenciós administratiu o el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per denegació injusta de la sol·licitud de prestació de Renda Garantida de Ciutadania (RGC) o per incompliment de l'silenci positiu que estableix aquesta llei està obtenint un resultat molt positiu.
En efecte, tenim constància en la Resolució de la Direcció general d'Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa (DGES) en compliment de la Resolució 452/2019 de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública després de la reclamació presentada per la Comissió Promotora de la Renda garantida de Ciutadania, que abans de la vista de la demanda pel Tribunal Superior de Justícia, la pròpia DGES està revisant aquests expedients, reconeixent i abonant la prestació amb tots els endarreriments des de la data de sol·licitud a les persones que han presentat els recursos o demandes.
És evident, que la DGES vol evitar les sentències que posin en evidència el seu incompliment de la Llei.
Felicitem a les persones que, després de la informació que difon la Comissió Promotora de la Renda Garantida de Ciutadania per a efectuar les reclamacions i recursos, es van animar a fer el pas de reclamar davant dels tribunals el reconeixement dels seus drets, tot i llarg temps d’espera.
Ha valgut la pena. Els endarreriments abonats segons el temps transcorregut des de la sol·licitud, per exemple, des de 1 octubre 2017 a 1 de juliol 2019 per una persona poden arribar als 12.000 euros, i en el cas d'una família amb 5 persones podrien superar els 22.000 euros.
Fem una crida a totes les persones que han sol·licitat la prestació de la RGC i els ha estat denegada injustament que segueixin el següent procediment (1): Presentació de Recurs d'alçada després de rebre la comunicació de la denegació, abans que venci el termini d'un mes des de la recepció. Després de l'espera de tres mesos de resolució de el recurs d'alçada, en cas de nova denegació o de no resposta, iniciar la presentació de la demanda davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per a la qual es pot accedir a advocat d'ofici a través d' la justícia gratuïta o bé contractant servei d'advocats.
COMUNICAT:
POSAR DEMANDA DAVANT DENEGACIÓ INJUSTA DE LA SOL·LICITUD DE LA RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA DA RESULTATS POSITIUS
No fer cas dels que aconsellen a les oficines del SOC o d'altres oficines de la Generalitat tornar a presentar una nova sol·licitud en lloc de el corresponent recurs d'alçada o reclamació, ja que es perd els drets adquirits des de la data de la sol·licitud, i la nova sol·licitud no garanteix que vagin a reconèixer la prestació, l'experiència coneguda és que en general tornen a denegar-la. Pot presentar-se novament la sol·licitud un cop s'ha presentat la demanda davant del Tribunal Superior de Justícia a Catalunya.
Per a més informació pot passar pels punts d'assessorament de la Comissió Promotora de la RGC:
Barcelona:
- Local de la FAVB, cada dijous laborable de 17 a 19 hores, carrer Obradors 8-10
- Sopa de Pedres, cada dijous de 19 a 21 hores, Cotxeres de Sants (entrant des de la plaça Bonet i Moixí), sala 21, planta 2.
- Nou Barris, Casal de Barri Prosperitat, dimecres laborables de 18 a 20 hores. Pça. Angel Pestaña s/n.
Badalona:
Carrer Muontaña 1-7, cantonada carrer Europa. Només amb cita prèvia WhatsApp 655062739
Blanes:
Casal Cívic Can Borell, dijous laborable de la tercera setmana del mes de 18 a 19 hores, Passatge Mas Borell nº 1
Terrassa:
Centre Cívic Montserrat Roig, cada divendres de 17 a 19 hores, Av. Barcelona 180
Figueres (Girona):
Plataforma d'afectats per la Renda garantida, primer dimarts laborable de cada mes de 18 a 19 hores, Local Can Met, carrer Sant Vicens 30 (Tel. Joan 618.628.584)
Tarragona:
Local PAH, últim dimarts laborable de cada mes, Plaça Imperial Tarraco no 1, planta 3. (Seu antiga de la Universitat)
COMISSIÓ PROMOTORA DE LA RENDA GARANTIDA DE CIUTADANÍA
Web: https://rendagarantidaciutadana.net/index.php/es/ Email: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
(1) En el cas d'incompliment de l'silenci positiu, s'ha de presentar una reclamació per impagament de la prestació davant l'oficina en què es va tramitar la sol·licitud de la prestació. Si en el termini d'un mes aquesta reclamació és denegada o no obté resposta, s'ha de presentar la corresponent demanda o recurs davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

DIA DE LES PERSONES SENSE LLAR
COMUNICAT
El dret a la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) és fonamental per al col·lectiu de persones sense llar.
La gran majoria d'aquest col·lectiu compleix els requisits per accedir a la prestació de la Renda Garantida de Ciutadania, però, hem comprovat en els punts d'assessorament de la Comissió Promotora de la RGC que moltes sol·licituds de persones sense llar són denegades injustament per la DGES, organisme del Departament de Treball, afers socials i famílies de la Generalitat de Catalunya.
La reiterada negativa de la DGES a facilitar la informació sol·licitada per la Comissió Promotora de la RGC sobre el nombre de sol·licituds de les persones sense llar de la prestació de RGC, així com el nombre de sol·licituds aprovades i rebutjades d'aquest col·lectiu és motiu de gran preocupació.
Aquesta negativa de la DGES amb la falsa excusa de no disposar de l'aplicació informàtica per a respondre a la informació sol·licitada, incompleix la resolució de la GAIP que en virtut de la llei de transparència obliga la DGES a facilitar aquesta informació. La sol·licitud d'aquesta informació va ser registrada a l'agost de 2018, i en data del 26 d'agost de 2019 la DGES reitera que no té aquesta aplicació informàtica, el que demostra una greu irresponsabilitat i un evident interès a ocultar aquesta informació.
El dia de les persones sense llar no pot convertir-se en una jornada de meres declaracions de cinisme institucional, sense conseqüències pràctiques en defensa d'aquest col·lectiu.
Exigim el ple compliment del dret de la Renda Garantida de Ciutadania per a les persones sense llar que viuen a Catalunya, així com la revisió de les sol·licituds denegades a les persones sense llar, i que la Conselleria de Treball, afers socials i famílies de la Generalitat de Catalunya, de la qual depèn la DGES, compleixi immediatament la Resolució 114/2019 de la GAIP (Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública), en particular el punt 5 sobre les sol·licituds de RGC de les persones sense llar.
Cridem a les organitzacions socials i cíviques solidàries, a les organitzacions polítiques i grups parlamentaris, a donar suport i fer efectives aquestes exigències.
No basten les paraules! Volem fets i ple compliment de la llei de la RGC per a les persones sense llar!
Comissió Promotora Renda Garantida de Ciutadania
Nota: Adjuntem documentació il·lustrativa

UGT critica que 13.000 beneficiaris de la RGC estan pendents d'iniciar el pla d'inserció laboral

Artícle de ACN 15/09/2019

El sindicat demana, com les entitats del país, “accelerar” la implantació de la prestació dos anys després de l'entrada en vigor de la llei

Els promotors de la ILP per la Renda Garantida, en un dels actes de protesta davant del Parlament | Cristina Garde

El sindicat UGT calcula que si del 96% dels 31.356 expedients que han demanat la prestació complementària d'activació i inserció de la Renda Garantida, el que suposa almenys unes 30.000 persones, només s'han realitzat l'inici del pla d'inserció de 17.015, amb 5.401 persones que han participat en mesures actives d'inserció, unes 13.000 persones estan pendents d'iniciar aquest pla d'inserció. La crítica se suma a les que han anat fent durant tota la setmana les entitats socials, a través d’ECAS i del Col·legi de Treball Social, entre altres.

Aquest és un dels motius pels quals UGT demana “accelerar” la implementació de la llei de la Renda Garantida de Ciutadania. Considera que s'està “lluny” de l'objectiu que cap llar catalana quedi sense ingressos suficients i per això, insta al Govern que abordi “amb prioritat” el desenvolupament d'aquest dret.

També demana a l'executiu que agilitzi el desplegament del reglament per donar resposta a diferents “casuístiques” que estan portant a denegacions o suspensions cautelars de l'ajut. En aquest sentit, recorda que des del setembre de 2018, només el 36% de les sol·licituds complien els requisits i que els motius principals de denegació eren, en un 40%, superar els ingressos establerts per la llei.

Malgrat tot, el sindicat celebra que 5.098 famílies hagin accedit a un contracte de treball, cosa que equival al 16% de les persones activables laboralment.

https://www.social.cat/noticia/10760/ugt-critica-que-13.000-beneficiaris-de-la-rgc-estan-pendents-diniciar-el-pla-dinsercio-lab?id_butlleti_enviar=832&id_element=10760&utm_medium=butlleti&utm_source=butlleti_article&utm_campaign=2019-09-16

 

Entitats socials critiquen que la renda garantida no arriba a tothom

Article de Marta Font Marsal 15/09/2019

Aquest diumenge es compleixen dos anys des que la Llei 14/2017 va entrar en vigor

La renda garantida de ciutadania (RGC) es queda curta. És la crítica de la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) i el Col·legi del Treball Social de Catalunya (TSCAT) ara que es compleixen dos anys des que la Llei 14/2017 va entrar en vigor. Consideren que l’RGC ─la prestació econòmica que reben aquells que es troben en situació de pobresa─ no arriba a tothom qui ho necessita perquè, asseguren, els requisits d’accés n’exclouen moltes persones i es deneguen massa sol·licituds.

De fet, fins a finals d’agost s’han beneficiat de les prestacions de la renda garantida 124.427 persones ─hi ha 79.735 expedients oberts─ i, de les sol·licituds que no s’han acceptat, un 40 % han estat perquè es disposa d’ingressos superiors als llindars que estableix la llei. Segons les entitats, cal accelerar el desplegament de la llei de renda garantida (que s’ha fet en diverses fases) i aprovar el reglament que n’asseguri aquest desplegament, que encara està pendent.

Reclamen que l’RGC es desplegui del tot

S’espera que el reglament en qüestió, elaborat juntament amb el sector social, serveixi per flexibilitzar els criteris d’accés a l’RGC i ampliar-ne l’abast, és a dir, que arribi a més beneficiaris. Mercè Civit, coordinadora de Serveis Socials Bàsics del TSCAT, reconeix que amb l’aplicació de l’article 155 per part del Govern espanyol tot es va complicar. Ara bé, d’això, lamenta, ja en fa gairebé dos anys i, diu, el reglament encara està pendent d’aprovació. Civit considera que la Generalitat no estava preparada per desenvolupar la renda garantida.

Tercera fase: canvis en la renda garantida

Just aquest diumenge, però, en el segon aniversari, hi ha canvis, ja que entra en vigor la tercera fase de desplegament de la norma. Tal com preveu la llei, a partir d’ara es modifiquen els imports de prestació i també el llindars d’ingressos per accedir a l’RGC. Per a les persones que viuen soles, la prestació serà de 644 euros i, en el cas de ser-ne dos, s’eleva a 956 euros. Pel que fa a les de tres, quatre i cinc membres, els imports assoleixen els 1.029, 1.102 i 1.181 euros.

Això suposa arribar al 97 % de l’índex de renda de suficiència (IRSC). El canvi d’import dels últims 15 dies de setembre ja s’aplicarà a la nòmina del mes i, a l’octubre, es percebrà la prestació completa. Aquest divendres, a més, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha afirmat que, si les previsions es compleixen, el reglament podria aprovar-se a principis de l’any vinent, és a dir, entre gener i febrer del 2020.

La renda garantida no s’adiu a la realitat

Ferran Busquets, vocal de Pobresa d’ECAS, critica que, malgrat tot, un cop s’hagi desplegat completament la llei, tampoc no s’adirà a la realitat perquè “arribi al màxim de persones que avui pateixen pobresa i exclusió”. És a dir, quan s’arribi al 100 % de l’IRSC, una persona sola passarà a rebre una prestació de 664 euros i, amb aquesta quantitat, lamenta Busquests, difícilment se sobreviu a molts indrets de Catalunya.

Des d’ECAS creuen que s’ha de repensar el sistema de protecció social per adequar la resposta al context actual i reduir aquesta xifra: segons l’Idescat, el 21,3 % de la població catalana està en risc de pobresa o exclusió social.

https://beteve.cat/societat/critiques-renda-garantida-ciutadania-dos-anys/

 

Certeses patriòtiques, penúria social

Article de Francesc Valls 28/09/2019

El discurs pronunciat pel president Quim Torra en el debat de política general va ser aclamat d'una banda d'aquesta Catalunya que vota i se sent independentista. Va firmar el certificat de defunció de la justícia, que, per cert, el 1985 havia estès Alfonso Guerra amb el seu “Montesquieu ha muerto”. Després va desqualificar la democràcia espanyola i va fer una defensa tancada dels acusats de terrorisme i ingressats a la presó, integrants dels Comitès de Defensa de la República. No va ser una sorpresa. El president els havia qualificat de “ciutadans compromesos amb la societat”. Davant de Torra, la líder de Ciutadans, Lorena Roldán, es va presentar al faristol del Parlament amb una fotografia d'un guàrdia civil portant en braços una nena ferida després de l'atemptat etarra del 29 de maig de 1991 contra la casa caserna de Vic. Per no decebre l'afició –la part més dura de l'unionisme–, Roldán va acusar Torra de liderar “un comando” i el va titllar de “perill públic”. La dirigent catalana de Cs s'alineava d'aquesta manera amb el seu líder, Albert Rivera, que sincronitzadament es trobava a Vic, anticipant la peça d'oratòria que repetiria la seva deixebla. La de Rivera és una doctrina previsible i reeixida: consisteix a acusar de còmplices i amics d'ETA tots els seus enemics i rivals polítics i alhora predicar la unitat d'Espanya partint de la seva adoració perpètua a l'article 155 de la Constitució.

Amb aquest guió, el debat de política general va ser tot menys el que havia de ser. Va tenir com a colofó els crits de “llibertat!” des de l'escó per part ni més ni menys que del president i l'abandonament irat dels diputats de Ciutadans de l'hemicicle. En aquest etern bucle, i revoltat per l'ingrés a presó dels integrants dels CDR, l'independentisme va tornar a optar per l'oxímoron de la “desobediència institucional”, va aprovar demanar la retirada de la Guàrdia Civil de Catalunya, l'amnistia i el suport a la pancarta per la llibertat dels presos que penja del balcó del Palau de la Generalitat.

Les passions a flor de pell fan d'aquests uns temps propicis per a patriotes. La retòrica no costa diners. La inacció en polítiques socials del Govern de Torra té el seu correlat en la falta d'iniciativa política del primer partit de Catalunya, Ciutadans. Treuen en processó les simbologies nacionals respectives quan poden. Embardissats en assumptes del cor –que a la raó li costen d'entendre–, dibuixen i acoloreixen amb banderes una realitat que continua sent dura per als qui pateixen les conseqüències de la crisi. Parlen molt i fan poc per pal·liar la situació dels més vulnerables.

Però no s'ha de deixar que la realitat espatlli un bon titular. Així que en el seu discurs del debat de política general, Torra va maquillar descaradament les dades sobre llistes d'espera en sanitat, el nombre de beneficiaris de la Renda Garantida de Ciudadania (RGC) o la situació de les universitats catalanes. A la història passarà el seu crit de “llibertat!” i la imatge de la líder de Ciutadans mostrant a l'hemicicle la foto de l'atemptat terrorista de Vic. El cas és que entre tanta emergència patriòtica, a la Cambra eren inoïbles els lemes que corejaven els manifestants a favor de la Renda Garantida de Ciutadania a l'exterior. Habitualment, les protestes davant del Parlament solen celebrar-se davant la porta de la Cambra, darrere de les tanques. Però dimecres no va ser així. Els mossos van situar els manifestants al costat de l'institut Verdaguer, a l'altre costat de la plaça d'aquest gran patrici que va ser Joan Fiveller, ben lluny de la Cambra.

Els concentrats lamentaven el torpedinament burocràtic constant per part del Govern català de la llei de l’RGC: l'Executiu de Torra mesquineja tot el que pot un dret subjectiu, és a dir, no subjecte a la disponibilitat pressupostària. Amb una pobresa severa que la mateixa Generalitat el 2018 estimava en 494.000 persones, aquesta prestació social només arribava a 124.427 ciutadans l'agost del 2019, incloent 48.379 persones amb complement de pensions. Però l'important és presumir que el país funciona. Mentre la rebotiga està en flames burocràtiques, es presumeix amb l'Identicat, que sarcàsticament permet fer tràmits kafkians amb l'aval de l'administració catalana. O es proposa en benefici d'inventari un “indicatiu” salari mínim interprofessional català. En realitat, es vesteix la identitat patriòtica mentre es despulla la política social. En sanitat, educació i serveis socials l'invertit actualment és un 20% inferior al 2009. Són temps de moltes certeses i de poques polítiques socials.

https://cat.elpais.com/cat/2019/09/28/opinion/1569688934_097498.html

 
Joomla templates by a4joomla