Comunicats  Actes  Guies  Presentació ILP  Donacions  Video  Premsa  Contacteu

Els 'comuns' plantegen un decret llei per agilitzar la renda garantida durant el coronavirus

AVÍS

L'assessorament presencial sobre la Renda Garantida de Ciutadania que es realitza els dijous de 17 a 19 hores al local de la FAVB es suspèn per tancament d'aquest local com a conseqüència de les restriccions de mobilitat pel Covid-19.

En el seu lloc, es procedeix a realitzar l'assistència per via telemàtica escrivint a l'e-mail:

asesoriargc@gmail.com

Comissió Promotora Renda Garantida de Ciutadania

 

2020-03-02 Requeriment que exigeix el total i immediat compliment de la Resolució 114/2019 de 28 de febrer de 2019 de la GAIP

2020-02-28 PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DEL ART 26 "RESOLUCIÓ ADMINISTRATIVA DE LES SOL·LICITUDS"

2020-02-07 Declaracion del relator de la ONU tras su visita a España.

 

ASSESSORAMENT COL·LECTIU / ASESORAMIENTO COLECTIVO

¡DEFIENDE TUS DERECHOS! Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna”. Estatut de Catalunya, en el seu article 24.3

 asesoriargc@gmail.com   www. rendagarantidaciutadana.net   @ILPRendaGC ILP de la Renda Garantida Ciutadana

Entrevista TV3  LA LLARGA LLUITA PER LA RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA

 

Dos anys de la Renda Garantida de Ciutadania: balanç i assignatures pendents

Mercè Civit Illa Treballadora social, referent de la Comissió de Serveis Socials Bàsics i membre de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya.

Dilluns, 26 d'agost de 2019 | 09:00 h

Al juliol va fer dos anys que celebràvem l'aprovació la Llei de Renda Garantida de Ciutadania (RGC) pel que suposava com a nou dret social de caràcter subjectiu. Sobre el paper, la promulgació de la norma donava compliment a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que estableix que "les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d'una vida digna, d'acord amb les condicions que legalment s'estableixin".

Ara bé, d'aquí a dues setmanes farà dos anys de la seva entrada en vigor i, a la pràctica, s'ha fet efectiu aquest dret? S'han complert les expectatives dipositades en la nova prestació?

Des del Col·legi de Treball Social (TSCAT) vam valorar molt positivament el fet de disposar d'un instrument que havia de permetre un abordatge integral de la pobresa, superant les intervencions assistencialistes que ni resolen les necessitats, ni promocionen l'autonomia de les persones, ni asseguren una atenció prou digna. A més, s'obria un nou paradigma en els serveis socials en què les treballadores i els treballadors socials podríem exercir plenament les nostres funcions de diagnòstic social; d'atenció i promoció individual, familiar, grupal i comunitària; de prevenció i de protecció, tal com es defineixen a la Llei 12/2007 de Serveis Socials.

Al llarg d'aquests dos anys les dificultats i deficiències en el desplegament de la RGC han enterbolit la celebració inicial. Durant els primers mesos les queixes i denúncies des de les entitats socials, els sindicats i el mateix col·lectiu professional van ser una constant: mala gestió, lentitud en la tramitació d'expedients, manca d'instruccions clares per a l'aplicació de la llei... i, sobretot, un percentatge de denegació de sol·licituds molt elevat, que significava que un gran nombre de persones i famílies en situació de vulnerabilitat en quedaven excloses.

La primera il·lusió es va anant esvaint i la queixa va donar pas a la indignació, i fins i tot a la frustració. La implementació de la llei requeria tot un aparell tècnic-administratiu arreu de Catalunya del qual la Generalitat no disposava. El Govern no va ser capaç d'activar-lo i, al cap de pocs mesos, l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola va provocar noves disfuncions que van fer impossible l'aprovació del reglament de la RGC i la formació d'una Comissió de Govern que en fes seguiment.

Tot i que fa ja més d'un any que la intervenció del 155 va finalitzar, seguim sense reglament –es preveu que s'aprovi a principis de 2020— i la primera reunió de la Comissió de Govern no es va celebrar fins al passat 5 de juny.

La incompatibilitat amb la legislació estatal pel que fa als complements de les prestacions de la Seguretat Social i vinculades a l'atur limita també l'abast de la Renda Garantida, si bé hi ha indicis de millora en alguns supòsits, com ara les persones sense sostre i les víctimes de violència masclista. En el cas de les pensions no contributives (PNC) i d'alguns ajuts lligats a l'atur, la norma estatal imposa un màxim del 35% de la prestació que cobra la persona a l'hora de calcular el complement.

Tot i això, segons les darreres dades del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies avui hi ha més de 122.000 persones beneficiàries d'un total de 78.024 expedients aprovats i les antigues perceptores de la Renda Mínima d'Inserció han vist incrementats els seus ingressos. Des del TSCAT hem insistit en la urgència del reglament per accelerar el desplegament i interpretar la llei en clau més preventiva i garantista, de manera que se'n pugui ampliar l'abast. La situació d'emergència social així ho exigeix: la taxa de risc de pobresa és del 21,3% a Catalunya i segueix en augment el fenomen dels treballadors pobres, tal com alerten els sindicats CCOO i UGT en els seus estudis. La precarietat laboral, els salaris baixos i la gran proporció de contractes temporals i a temps parcial fan que el treball ja no sigui garantia de no caure en la pobresa.

Cal invertir en els sectors industrials i estratègics per crear ocupació estable amb salaris dignes, però també és necessari que les persones en situació de pobresa —recordem la seva especial incidència en les dones, els joves i els infants— tinguin els ingressos suficients per gaudir d'una vida digna, tant si treballen com si no. Els perfils que ara queden fora de la Renda Garantida s'hi han d'incorporar mitjançant el reglament per recuperar l'esperit i la filosofia de la llei, incloent-hi les persones amb contracte a jornada completa que cobren un salari inferior a la RGC. I en paral·lel caldrà establir els mecanismes de control necessaris perquè les empreses no s'aprofitin d'aquestes prestacions complementàries.

En definitiva, dos anys després continua sent cabdal i urgent assegurar un sistema de rendes que permeti a les persones satisfer dignament les seves necessitats bàsiques en totes les etapes de la vida, alhora que simplifiqui l'actual dispersió des del punt de vista administratiu i permeti una gestió àgil i eficient dels recursos públics.

https://www.social.cat/opinio/10664/dos-anys-de-la-renda-garantida-de-ciutadania-balanc-i-assignatures-pendents

 

COMUNICAT

L'ajuntament de Terrassa està compromès amb el ple compliment dels drets que estableix la Renda Garantida de Ciutadania per a les famílies i persones vulnerables de la ciutat. Amb l'objectiu de realitzar un seguiment del tema ahir va tenir lloc una reunió amb la delegació de la Comissió Promotora de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC).

Es va intercanviar abundant informació sobre els greus problemes detectats en la implementació del dret a la Renda Garantida de Ciutadania, es va constatar les nombroses denegacions injustes d'aquest dret a les persones i famílies vulnerables sol·licitants a través de les queixes i reclamacions gestionades pel punt d'assessorament de Terrassa i pels serveis socials de l'ajuntament. Es valora l'enquesta de l'IDESCAT de condicions de vida de 2018 on el percentatge de població amb privació material severa s'ha incrementat del 5% el 2017 al 6,5% el 2018, el que demostra estadísticament l'incompliment de la llei RGC.

També es va informar de les diverses iniciatives empreses per la Comissió Promotora de la RGC davant del Parlament de Catalunya, amb el resultat d'importants mocions aprovades que insten el govern de la Generalitat a revisar totes les sol·licituds denegades fins a la data (més del 84%), les sol·licituds registrades d'informació pública al Departament de Treball, les reclamacions presentades a la Comissió de Garantia del Dret a l'Accés a la informació pública (GAIP) davant la resposta parcial o negativa a aquestes sol·licituds, les peticions d'intervenció al Síndic de Greuges de Catalunya, les activitats d'assessorament i acompanyament a les persones sol·licitants de la prestació, i les diverses accions de protestes desenvolupades en els últims mesos davant el Departament de Treball i al Palau de la Generalitat.

La reunió va concloure amb el compromís per part de l'ajuntament de Terrassa de contactar amb els principals ajuntaments de la província de Barcelona per a adoptar les mesures i gestions que condueixin al ple compliment del dret a la Renda Garantida de Ciutadania a les famílies i persones vulnerables.

Terrassa, juliol 31, 2019

Ajuntament de Terrassa

Comissió Promotora Renda Garantida de Ciutadania

La Renda Garantida de Ciudadania es un dret

 

1.- Per tal de defensar el teu dret a la Renda Garantida de Ciutadania, si compliu amb els requisits o la teva situació fa excepcional el teu dret per estar en situació d’extrema necessitat, et volem informar que creiem imprescindible haver esgotat totes les vies abans de posar el contenciós administratiu, sempre dins els termes i per escrit, es important anar guardant tota la documentació vinculada i també tota aquella justificativa o acreditativa, de manera ordenada, els papers son molt importants.

2.- Es important que quan l’administració et NOTIFIQUI qualsevol carta que la contestis sempre, sigui del tipus que sigui, en especial si es un requeriment de documentació, resolució de desistiment, extinció, denegació o revisió d’ofici. Els terminis son molt importants, sempre son informats en la notificació, en requeriments de documentacions son 15 dies hàbils, en al·legacions poden ser menys, i en el recurs d’alçada es un MES (de data a data).  Si no esgotes aquests recursos no podràs arribar mai a la via judicial i l’administració pot fer cas omís a les teves peticions indefinidament.

3.- Un cop esgotades les opcions de reclamació al Govern de la Generalitat, creiem convenient interposar sempre la demanda contenciós administrativa. El contenciós administratiu s’ha de presentar sempre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, no cal perdre temps en posar la demanda qualsevol altre jutjat. Recorda que tens la opció de justícia gratuïta a través del despatx del Col·legit d’Advocats existent en cada partit judicial.

4.- Un cop tens la demanda interposada no acceptis tancar-la o retirar-la pel fet que t’hagin dit que et pagaran o pel fet de que et facin un pagament parcial, espera cobrar els endarreriments completament i verificar el cobrament mensual, i després ho valores. Nosaltres et recomanem no retirar la demanda fins hi hagi sentencia.

5.- Normalment les persones afectades teniu d’acudir a la justícia gratuïta. Recordeu que teniu l’opció de justícia gratuïta a través del despatx del Col·legi d’Advocats existent en cada partit judicial, si compliu els requisits, però no us faran mai cas si no heu esgotat les vies administratives. Teniu de saber que l’advocat d’ofici ha d’estar del vostre costat, i teniu tot el dret del mon a tenir una reunió presencial amb el vostre advocat, portar-li tota la documentació que voleu afegit a la demanda, estar informats de l’estar i previsions de la vostre demanda, també procediment i calendaris, i rebre copia de totes les accions del vostre advocat. També teniu dret a reclamar al Col·legi d’Advocats i al Síndic de Greuges si veieu que els vostres drets no son atesos.

6.- Agrairem que totes aquelles persones afectades amb demanda interposada contactin amb nosaltres via el nostre correu Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. per tal de fer seguiment dels casos i poder tenir Informació que pugui ser d’utilitat a altres persones afectades.

7.- Recordem sempre la conveniència de denunciar davant del Síndic de Greuges totes les resolucions errònies, injustes, equivocades, irregulars conforme la llei, també denunciar els casos de manca de resposta, les respostes fora de terme, així com les situacions de maltractament de l’administració i indefensió, per acció i per omissió, i els incompliment de les resolucions.

8.- També suggerim denunciar públicament a través dels mitjans de comunicació totes aquelles situacions de irregularitat, de injustícia, de manca de compliment de resolucions, de no aplicació de la llei, de manera que aconseguiu donar visibilitat i defensar el vostre dret a la Renda Garantida de Ciutadania.

9.- Recorda que la demanda sempre pot anar paral·lela a una nova petició de la RGC, son totalment compatibles.

 

Comissió de Garantía del Dret d’Accés a la información Pública

 

Resolució 452/2019, de 26 de juliol

Número d’expedient de la Reclamació: 360/2019 

Administració reclamada: Direcció General d’Economia Social, Tercer Sector, Cooperatives i Autoempresa (DGES). Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Generalitat de Catalunya. 

Informació reclamada: Qüestions diverses sobre la Renda Garantida de Ciutadania. 

Sentit de la Resolució: Estimació. 

 

 

Resolució 

Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26 de juliol de 2019, resol per unanimitat: 

 

  1. Estimar la Reclamació 360/2019 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació indicada a l’antecedent 2.
  2. Anul·lar la resolució de la DGES de 9 de maig de 2019, que va inadmetre la sol·licitud d’informació de la que deriva aquesta Reclamació.
  3. Requerir a la DGES que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de dos mesos.
  4. Requerir a la DGES que en el termini màxim de dos mesos des de la notificació d’aquesta Resolució informi la GAIP de l’òrgan o persona responsable del seu compliment i de les actuacions fetes per complir-la.
  5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
  6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 360/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.

Questions fetes via transparencia i desestimadas per la Direcció General d’Economia Social:

 

El 3 d’abril de 2019 la persona reclamant presenta les sis preguntes següents sobre recursos administratius i contenciosos administratius, en relació amb la implantació de la Renda garantida de ciutadania (RGC): 

  • 1.  Quants recursos d’alçada han estat presentats davant resolucions que rebutgen la sol·licitud
    de la prestació de Renda Garantida de Ciutadania des febrer 2018 fins a la data del 3 d'abril 2019? Quina és la distribució mensual fins a la data?.
    Quants recursos d'alçada (prestació Renda Garantida de Ciutadania) s'han resolt i notificat fins a la data?, Quants han estat resolts i notificats dins el termini legal de tres mesos a partir de la presentació del recurs?, quants recursos han estat aprovats?, quins han estat els motius pera la seva aprovació?, quins han estat els motius pera la seva desaprovació?.
  • 2.  Quants recursos d'alçada han estat presentats davant resolucions que rebutgen la sol·licitud de complement de pensió no contributiva o de prestació social en aplicació de la disposició addicional tercera de la llei de la Renda Garantida de Ciutadania des febrer 2018 fins a la data de 3 abril 2019?, quina és la distribució mensual fins a la data?.
    Quants recursos d'alçada (complement de pensió no contributiva o de prestació social) s'han resolt i notificat fins a la data?, quants han estat resolts i notificats dins el termini legal després de la presentació del recurs?, quants Recursos han estat aprovats?, quins han estat els motius pera la seva aprovació?, quins han estat els motius pera la seva desaprovació?.
  • 3.  Quants recursos al contenciós administratiu, per sol·licituds de prestació de la Renda Garantida de Ciutadania rebutjades, té coneixement l'administració com a part demandada fins a la data de 3 d'abril 2019?.
    Quants d'aquests recursos al contenciós administratiu han estat revisats, corregits, resolts i abonats a la persona demandant per l'administració competent de la Generalitat, abans que hagin estat vistes pera sentencia per dit Tribunal?, han estat comunicats mitjançant notificació escrita al demandant la correcció de l'error comès per l'administració?.

    Quantes sentencies del Tribunal del contenciós administratiu han estat favorables a la
    persona demandant i quantes desfavorables?.
  • 4.  Quants recursos al contenciós administratiu, per sol·licituds de complements de pensions
    contributives i prestacions socials rebutjades, té coneixement l'administració com a part demandada fins a la data de 3 d'abril 2019?.
    Quants d'aquests recursos al contenciós administratiu han estat revisats, corregits, resolts i abonats a la persona demandant per l'administració competent de la Generalitat, abans que hagin estat vistes per a sentencia per dit Tribunal?, han estat comunicats mitjançant notificació escrita al demandant la correcció de l'error comès per l'administració?.
    Quantes sentencies del Tribunal del contenciós administratiu han estat favorables a la persona demandant i quantes desfavorables?. 
  • 5.  Quantes reclamacions d'abonament de la prestació de la Renda Garantida de Ciutadania, per silenci positiu incomplert (art 26 apartat 2 de la llei de la Renda Garantida de Ciutadania), han estat presentades des de febrer de 2018 fins al3 d'abril de 2019?, quina és la seva distribució mensual fins a la data?, quantes d'aquestes reclamacions han estat revisades per l'administració?, quantes han estat estimades i quantes desestimades?.
  • 6.  Quants recursos al contenciós administratiu, per reclamacions d'abonament de la prestació de la Renda Garantida de Ciutadania en compliment del silenci positiu (art 26 apartat 2 de la llei de la RGC) té coneixement l'administració com a part demandada fins a la data de 3 d'abril2019?.
    Quants d'aquests recursos al contenciós administratiu han estat revisats, corregits, resolts i abonats a la persona demandant per l'administració competent de la Generalitat, abans que hagin estat vistes per a sentencia per dit Tribunal?, han estat comunicats mitjançant notificació escrita al demandant la correcció de l'error comès per l'administració?.
    Quantes sentencies del Tribunal del contenciós administratiu han estat favorables a la persona demandant i quantes desfavorables?.

Ara la Direcció General d’Economia Social té e besos per donar resposta, si o si.

 

https://www.facebook.com/IlpDeLaRendaGarantidaCiutadana/posts/2305553492864104?__tn__=K-R

 

 


COMUNICAT

 

Publicació Nota Premsa enquesta condicions de vida 2018 a Catalunya:

 

https://govern.cat/govern/docs/2019/06/27/10/46/13feba7f-3e11-404f-b7f8-9636562a7d0f.pdf

 

 

Veure Taula 8. Taxa de risc de pobresa o exclusió social (AROPE) i els seus componentsCatalunya. 2013-2018

 

Taxa risc de pobreza

 

2017….20,0%

 

2018….21,3%

 

 

Taxa risc de pobreza o exclusió social (AROPE)

 

2017….23,8%

 

2018….24,7%

 

 

Taxa privació material severa

 

2017….5,0%

 

2018….6,5%

 

Aquestes dades evidencien novament el greu incompliment de la llei de la renda Garantida de Ciutadania pel Govern de la Generalitat.

 

L'increment de la taxa de privació material severa del 5% de 2017 al 6,5% el 2018 és un escàndol.

 

La pobresa amb privació material severa ha passat d'afectar en 2017 a 380.000 persones, a afectar en 2018 a 494.000. Més de 110.000.

 

Si s'hagués aplicat plenament la llei de la Renda Garantida de Ciutadania no haurien 494.000 persones en pobresa severa

 

Exigim el compliment de la llei al Govern de la Generalitat i que adopti mesures urgents contra els responsables directes de la vulneració de la llei.

 

Comissió Promotora Renda Garantida Ciutadanía

Joomla templates by a4joomla